Manacor trenca la vidriola per destinar 11 milions d'euros a adquirir zona verda

ManacorEls procediments d’expropiació de zones verdes que té oberts per via judicial l’Ajuntament de Manacor, més els que es tramiten per acords amb les propietats, poden acumular indemnitzacions per valor d’11 milions d’euros. Per tal d’anar tancant els processos, tant els judicials com els pactats, que sumen deu expedients, el consistori manacorí acaba d'aprovar una modificació pressupostària, que incorpora un crèdit d’11 milions d’euros per liquidar les expropiacions, amb la finalitat que el proper consistori, el que surti de les eleccions de maig del 2019, no trobi tot l’arrossegall i comenci sense hipoteques grosses, segons la batlessa, Catalina Riera.

Els doblers per a aquestes operacions procedeixen del fons de 31 milions d’euros dels romanents dels darrers anys, que amb la llei Montoro no s'han pogut destinar a despesa o inversió ordinària. Malgrat això, la llei deixa ficar mà a aquesta vidriola de manera excepcional per atendre pagaments derivats de sentències judicials. Amb sentències ja fermes, l’Ajuntament té sobre la taula dos pagaments: un de 6 milions d'euros i un d’1,2 milions d’euros, en espera que es resolguin la resta de casos, bé per via judicial bé per acord amb els propietaris.

2019, només inversions ordinàries

Aquesta modificació de pressupost, que permet treure 11 milions de la vidriola municipal, impossibilitarà que el 2019 l’Ajuntament pugui fer inversions sostenibles amb el romanent que es pugui generar durant aquest any. És el preu polític per voler liquidar a curt termini tots el processos d’adquisició de zones verdes, d’acord amb el pla general, ara en construcció, que encara no ha estat aprovat.

La batlessa va remarcar durant el ple que amb el nou Pla urbanístic es retiren 500.000 m2 d’un planejament que preveia 180.000 habitants al municipi. Amb la reducció urbanística, l’Ajuntament queda ara obligat a expropiar per valor d'aquests 11 milions.

Especulació urbanística

L’oposició, segons Joan Llodrà (MÉS-Esquerra), ha necessitat més de 30 anys per treure del planejament unes zones verdes que "no es crearen per necessitat", i apuntà directament a l’especulació com a única motivació. Per a Llodrà, els 11 milions que ara s’han de pagar són el resultat de l’urbanisme salvatge dels darrers 50 anys, en el qual es va incloure la polèmica compra d’edificis fora d’ordenació per part d’anteriors ajuntaments, com ara Can Bauçà, avui un dels centres administratius públics de la ciutat. Llodrà també recordà el desgavell que hi hagué dins Urbanisme, "amb funcionaris que anaven a berenar a Sineu, o al gimnàs en temps de feina... i els berenars de germanor del Departament a la casa d’un zelador d’obres".