Xisco Avellà, la persona que va forjar l’ecologisme de les Illes Balears

PalmaEncara no me’n puc avenir de la notícia: Xisco Avellà ens deixava per sempre. Va ser Pep Lluís Pol, que dimarts dematí em va dir “ahir Xisco va salpar en el seu darrer viatge”. Costava creure-ho, sobretot perquè feia uns dies ell mateix m’havia dit que estava millor. De cop em varen començar a venir al cap històries, anècdotes, campanyes, situacions, actes… protagonitzats per ell.

Som de l’opinió que si hi ha una persona clau dins l’ecologisme a les Illes i, per tant, al GOB, aquesta persona és Xisco i no només pel seu període de president (el més llarg de tots, vuit anys), sinó per la seva aportació des del primer dia que es va crear el grup ara farà 52 anys: voluntari incansable, feiner com ningú, amb visió estratègica, aportador d’idees i impulsor dels principals projectes que marcaren la formació i consolidació de l’ecologisme.

Omnipresent en el GOB

Des del primer dia que vaig entrar a fer feina al GOB, vaig veure que Xisco era omnipresent. Hi era tot el dia, fent feines a la biblioteca, preparant la revista L’Ecologista, donant idees per a una campanya, per a una activitat, redactant un article, organitzant una acció, etc. I sempre amb aquell sentit de l’humor que el caracteritzava, imitant tothom amb molta gràcia. Perquè la primera lliçó que s’aprenia de Xisco és que per encarar els greus problemes ambientals que patim com a societat, cal una gran dosi d’humor i optimisme.

Ell, amb altres companys, va ser una de les cares visibles i un dels puntals del gir estratègic que va experimentar el GOB a finals dels anys vuitanta, un període que molts consideram clau en la modernització del conservacionisme i l’ecologisme a les Illes Balears.

L’entitat va passar de ser un grup específicament ornitològic a fer un paper clau en la creació d’una consciència ambiental. I això es va produir especialment a mitjans dels anys vuitanta, amb importants campanyes que començaren a alçar la veu en contra d’un desenvolupisme que s’havia dibuixat sense tenir en compte en cap moment ni el territori ni les persones. La campanya en defensa de Cabrera que va culminar amb la declaració del Parc Nacional, la campanya “Salvem Mondragó”, la de les Covetes, les campanyes contra els camps de golf, “No més ports esportius”, la defensa de la Llei d’Espais Naturals, campanyes com “No més urbanitzacions” i contra la construcció de les autopistes són exemples de la capacitat de mobilització que va desenvolupar el GOB i que va suposar importantíssims èxits.

La preservació ja no era un fet impossible. El missatge que anava calant era que la feina col·lectiva i organitzada de la ciutadania era poderosa.

Xisco Avellà va defensar al Parlament de les Illes Balears la iniciativa legislativa popular contra la incineració de residus. I, per descomptat, mantenia la seva tasca com a naturalista, impulsant també cursos d’ornitologia, campanyes de conservació d’espècies i publicacions.

Passió i rigor

Xisco va ser una persona fonamental al GOB per la passió i dedicació, però també pel rigor de les seves tasques i plantejaments. I aquest ha estat un altre dels valors que han fet escola dins l’entitat i l’ecologisme illenc: la feina documentada i basada en criteris tècnics ha acompanyat sempre les actuacions del GOB.

Pràcticament des del començament, l’any 1973, Xisco va estar present en gran part de la història del GOB, com a voluntari, com a membre de la junta directiva, com a president (del 1989 al 1996), com a col·laborador, com a bibliotecari i director de la revista L’Ecologista.

Representa igualment una generació que va entendre que l’ecologisme no era només la defensa puntual d’un espai o d’una espècie, sinó una manera d’intervenir en la societat: amb dades i amb una mirada a curt, mitjà i llarg termini. El seu nom és, avui, inseparable de la història moderna de la defensa ambiental a Mallorca i de les Illes Balears.

Una altra passió: professor

No voldria acabar sense apuntar una de les seves altres passions: la docència. Va ser professor i catedràtic de Ciències Naturals, al llarg de 40 anys, a diversos instituts de Mallorca, amb qui els i les alumnes tenien un vincle i pel qual sentien una admiració grandiosa que he pogut comprovar directament. Moltes generacions varen descobrir l’entorn, el medi natural i la seva importància gràcies a la tasca docent entusiasta i incansable de Xisco.

També tenia gran passió per la foca mediterrània. Amb l’objectiu d’estudiar el vell marí i assegurar la seva preservació a tota la Mediterrània, va crear el Fons per a la protecció de la foca mediterrània, va dur a terme campanyes de sensibilització al llarg del litoral del ‘Mare Nostrum’, i això tornava a ser una lliçó, en aquest cas de solidaritat amb societats amb menys recursos que la balear. Xisco va recórrer diferents països africans i va aconseguir recursos per promoure-hi la conservació del medi ambient.

Mallorca, l’ecologisme, els amics... som una mica orfes. Ha partit un referent i una persona fonamental en el GOB, un personatge irrepetible, compromès sense fissures. Ens deixa un buit que no es pot omplir. El trobarem molt a faltar. Ens queda el seu mestratge per continuar defensant el patrimoni natural que ens pertany com a societat.