Votar per canviar el nostre destí
Hi ha moments a la Història en què cal ser valents. Sempre he admirat la valentia política d’aquells que m’han precedit. Per intentar, provar, redreçar, tornar-ho a intentar i cercar nous camins. Sense perdre mai l’objectiu final i no oblidar el fil vermell d’on venim. Avui ens trobam, col·lectivament, sens dubte, davant unes circumstàncies que ens empenyen a vertebrar un artefacte polític i electoral que pugui afrontar amb eficiència, des del nostre país, les eleccions estatals del proper 23 de juliol. Mai, des de l’inici de la fràgil democràcia que tenim, havíem estat en un moment tant convuls i poc esperançador per a les aspiracions dels pobles de les Illes Balears. Mai havíem tengut unes dretes tan agressives i un Partit Socialista tan necessitat que algú l’estiri cap a polítiques de progrés reals.
El resultats de les darreres eleccions autonòmiques, insulars i municipals a casa nostra han obert una reflexió profunda entre les esquerres autocentrades a les Illes Balears que tenim un projecte propi, arrelat, verd, just i feminista per al nostre petit país insular. Els fets s’han precipitat amb la convocatòria electoral estatal de Pedro Sánchez. Un personatge que conec bé d’aquests anys al Senat i que, sense la pressió de l’esquerra i el sobiranisme, sé del cert que no actuaria igual. Segurament per això ara és el moment de construir una eina que permeti la veu a Madrid que durant tantes dècades hem somniat i que ho faci des de la voluntat inequívoca de contribuir a polítiques d’esquerres que permetin millorar la vida de la nostra gent. Per això el mallorquinisme i el menorquinisme progressistes i verds, l’esquerra sobiranista illenca, que representam Més per Mallorca i Més per Menorca i persones independents d’Eivissa i Formentera, hem fet el pas per construir una aliança amb Sumar, el moviment aglutinador de les esquerres federalistes i ecologistes que lidera Yolanda Díaz. Plegats vertebram Sumar MÉS, una candidatura fresca que, en la millor tradició de les sumes que multipliquen (perquè saben lligar a persones i organitzacions diverses però amb objectius comuns) serà dia 23 de juliol la papereta que marqui la diferència. La papereta illenca de la gent que, des de la pluralitat, estima qui som, la de la defensa dels nostres drets, la realment útil, la que farà front a les dretes i les extremes dretes que no respecten res ni ningú, la que pot fer que el destí de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera canviï.
Ho feim des d’una aliança com mai ha existit. De tu a tu. Amb un compromís confederal ferm que la nostra veu serà lliure i decidirà sobre totes aquelles qüestions que afecten les Illes Balears. Una veu sobirana que podrà defensar allò que ens pertoca i les polítiques progressistes i verdes que necessitam. En el camí ens acompanyen moltes forces de tots els països que conformam l’estat espanyol que estan decidides a fer de dic de contenció del neofeixisme i a enfortir un projecte fratern, sobirà, republicà i progressista per als seus pobles. Un projecte que ni Sánchez ni Feijóo, ni les seves sucursals, poden proporcionar.
El període en què he tingut el plaer de poder representar els interessos de les Illes Balears al Senat, de 2019 a enguany, m’ha ensenyat moltes coses. Algunes he de dir que ja les sabia, que tots nosaltres les sabíem. No és només allò tantes vegades repetit de poder exercir una veu pròpia, sinó prendre consciència (i assegur a la lectora o al lector que a vegades espanta) que per defensar allò just, les polítiques progressistes que ens faran millors, bàsicament ens tenim només a nosaltres. Si ho deixam tot en mans dels de sempre, encara que siguin els menys dolents, no funciona. Per això des del minut zero vaig fer tota la feina que vaig poder per ser present, per representar cada ciutadà mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer des dels valors compartits. Aconseguint recursos i competències per a ca nostra en la gestació dels Pressupostos Generals de l’Estat. Marcant agenda balear transversal a tot arreu. Fent valer la nostra veu a totes les lleis progressistes i de sentit comú que aquesta legislatura ha permès albirar. Només així hem pogut avançar.
Dia 23 de juliol el tòpic diu que ens ho jugam tot, que pot ser un dia històric, que és l'oportunitat per fer mil coses. És així. No cal repetir-ho. A mi m’agradaria apel·lar que aquell dia tota la ciutadania voti pensant que serà un dia d’estiu molt calorós – en plena emergència climàtica– i que hi haurà festes i revetlles d’esperit mediterrani per totes les nostres illes. Votarem amb aquest context i amb un país més massificat i irrespirable que mai governat per una dreta que odia els nostres valors. Pensem-hi. I pugem, ara sí, al tren que ens permeti canviar el nostre destí.
