OPINIÓ

El vot útil de Mallorca

Dels dies històrics se n’abusa molt, en la retòrica dels nostres dies. Tot és sempre transcendental. El cicle polític que ens ha tocat viure parla sempre dels nostres temps com un moment irrepetible. Dia 28 d’abril hi ha eleccions estatals a Espanya. No és cap secret. Com a mallorquinista, sobiranista i d’esquerres però, sobretot, com a demòcrata, miro sovint de fer l’exercici d’empatitzar amb les dones i homes de les nostres illes que, en tant que progressistes i persones que estimen el nostre entorn, es demanen què votar. No tothom ho té sempre clar. Cada pic hi ha més gent, tots els estudis apunten cap aquí, que decideix la papereta la darrera setmana i, fins i tot, les últimes vint-i-quatre hores.

Comprenc que molts conciutadans pensin que, davant el perill d’involució que podria representar el bloc retrògrad PP-C’s-Vox, allò millor pugui ser una força estatal progressista de les que segur obtenen alguns dels vuit escons que les Illes Balears aporten al Congrés de Diputats. És respectable. Però s’ha de conèixer amb deteniment què es vota. El PSOE és la llista que, tot remuntant a les enquestes, sembla que té més números a la rifa per ser la triada per algú que passa pena i vol parar la dreta. El PSOE, però, té enormes responsabilitats amb el que ens succeeix. Els darrers 40 anys no ha desactivat el monstre ultra de l’interior de l’estat. Hi ha conviscut i l’ha alimentat quan ha governat a Madrid. El gruix dels seus barons, càrrecs i dirigents no volen fórmules com els pactes que s’han fet a les Balears o al País Valencià. Ans al contrari, allò que pretenen, allò que volen és un pacte amb Ciutadans. Ni la figura del ben plantat Pedro Sánchez ni les velles consignes recuperades 'in extremis' després d’anys de girs a la dreta poden fer oblidar que el que d’un temps cap aquí s’ensuma és un acord PSOE-C’s que ens podria reportar un José Ramón Bauzá de ministre d’educació. Votar el PSOE, avui i aquí, és votar Ciutadans. Una irresponsabilitat. Amb Francines o sense.

Pel que fa als de Pablo Iglesias, continuen amb l’estratègia coneguda de rebaixar allò irrebaixable. Reivindicar la Constitució Espanyola, un text esgotat i on hi ha les cadenes que ens esclafen als que no arribam a final de mes per culpa de la precarietat o que ens veim expulsats de les nostres ciutats, no porta enlloc. Un text que després del 15-M i el procés democràtic català no pot representar les aspiracions actuals d’una ciutadania crítica que vulgui canvis reals. De la plurinacionalitat de l’estat o el dret de decidir, millor no en parlem. Com era d’esperar, en aquella casa, només s’ho creien els trotskistes d’Anticapitalistes. La paradoxa d’un Podemos fent-se seu el símbol més clar del Règim del 78 que volien tombar és dolorosa per als qui hem sentit i sentim respecte pel partit morat. El que s’ha de reivindicar, en un moment clau així, són processos constituents i no textos constitucionals carpetovetònics. Votar Units Podem no és irresponsable. Però és un vot que apuntala renúncies.

I els partits d’aquí? Qui vulgui votar El Pi que ho faci, però no és un partit progressista ni més sobiranista que la resta del mallorquinisme. Queda Veus Progressistes, la suma de les marques autocentrades, ecologistes, sobiranistes i d’esquerra de Menorca, Eivissa, Formentera i Mallorca amb l’afegit d’ERC i amb un candidat afrodescendent i fresc. S’han fet molts argumentaris des de sempre parlant de les necessitats de diputats i senadors que defensin els interessos ilencs. Allò de les Canàries i tot el rotllo. Repetir-ho seria sobrer. Però hi ha quelcom nou, aquesta vegada. Mai una candidatura de l’esquerra autocentrada havia tingut el context que vivim ara. Els escons sobiranistes i progressistes a la carrera de San Jerónimo seran decisius per fer polítiques valentes i rupturistes davant la dreta (ho han demostrat aquests darrers mesos, contràriament al paperot del PSOE i a la mala experiència de Podemos). Guillem Balboa és un home íntegre que ve del municipalisme. Qui millor que ell per sumar-se a les veus de Bel Pozueta, mare del jove Adur empresonat 887 dies pels fets d’Altasasu o els representants de Compromís, d’ERC, de Front Republicà o de les candidatures galleguistes en un gran bloc per la democràcia i els drets de tots. Votar Veus Progressistes a les Balears i les candidatures d’esquerra sobiranista als altres països de l’estat és el millor per als nostres pobles, però també per a la gent decent de Cuenca o de Sevilla. L'única garantia d’un govern realment d’esquerres a Espanya, 'a la balear'. Garantia perquè allò bo que s’ha fet aquí amb renda social o amb protecció ambiental pugui replicar-se.

Au, ja ens hem mullat. Fer-ho a vegades té conseqüències. Negatives quasi sempre. Però que els feixistes passin seria pitjor. Votau. I que ens sigui útil.

EDICIÓ PAPER 25/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF