Vint anys cobrant pensió
A principis d’aquest mes, experts del Banc d’Espanya calculaven que d’aquí trenta anys hi haurà només dues persones en edat de treballar per cada jubilat i que les cotitzacions a la Seguretat Social haurien d’augmentar vuit punts (al voltant d’un 40% de pujada sobre el que s’aplica ara a empreses i treballadors) per mantenir el poder adquisitiu actual dels pensionistes.
En aquests moments, un terç dels pressupostos generals de l’Estat se l’emporten només les pensions. Totes les solucions són impopulars. El problema principal no ha sigut la baixa natalitat, que sempre es pot corregir amb més immigració, sinó l’esperança de vida, que el darrer segle ha augmentat en 40 anys. Només el 2020, degut al covid, ha baixat significativament. Però, en una sèrie històrica, vivim molt més que abans i això vol dir més pensionistes del que s’havia previst quan es va dissenyar el sistema de pensions vigent.
Amb una jubilació als 65 i una esperança de vida propera als 85 anys, són, de mitjana, vint anys de pensió per jubilat. El ministre José Luis Escrivá va deixar anar que tard o d’hora s’haurà d’incloure l’esperança de vida en el càlcul de la pensió i els sindicats se li van tirar a sobre. Però ja s’ha posat sobre la taula el tema: calcular de nou la mensualitat comptant més anys de vida de la població. És a dir: abaixar les pensions.
Tard o d’hora això arribarà. Cal, per tant, anar-se preparant. Complementar la pensió pública amb un pla de pensions privat és més fàcil com més aviat es comenci. El problema és que només un 40% dels espanyols aconsegueixen estalviar i, considerant que quatre de cada cinc espanyols ingressen menys de 30.000 euros anuals, la possibilitat de preparar la jubilació és mínima per a molta gent.
La solució vindrà per una combinació de mesures: reducció de la pensió, augment de les cotitzacions, allargar la vida laboral i polítiques d’immigració.
