La vacuna antituberculosa (1930)

De Jaume Aiguader (Reus, 1882 - Mèxic, 1943) a Mirador (12-VI-1930). Avui fa anys sortia aquest article del doctor Aiguader, polític republicà. Va ser alcalde de Barcelona. Peu en l’original del dibuix que il·lustrava la peça: “Sàtira dels temps antivacunistes, aprofitant la pretesa vacunació antivariolosa amb limfa de gall dindi”. Sempre han circulat fake news.

Ja hi som. Altra volta les lluites dels metges baixen al carrer i són motiu de comentaris i dites dels ciutadans, perquè en plets de Medicina tothom es creu amb dret a opinar. Aquesta intervenció desassenyada que esvera molts metges crec que els ha d’enorgullir; malgrat sigui discutida, augmenta l’eficàcia i l’acció de la Medicina. Els fracassos de la vacuna Calmette a Alemanya han estat propalats cuita-corrents i, àdhuc, amb un cert sadisme. [...] La vacuna Calmette, defensada com a completament innòcua, determinà la mort d’un grapat de criatures a Lübeck i aquesta desgràcia fou telegrafiada per les agències a tot el món i els periòdics encapçalaven la noticia amb grossos titulars. Es va posant en clar el que havia passat: a Lübeck se’ls havia infectat el cultiu tramès per l’Institut Pasteur de París. Amb el mateix cultiu s’havien vacunat 573 nens francesos. S’havien tramès mostres a Mèxic i a Letònia i no havia emmalaltit cap de les criatures vacunades. No hi fa res; calia crear entorn del nou procediment una atmosfera de malfiança, portar un esverament als pares que han vacunat els seus fills, obstaculitzar una obra que comença bé i és tan esperançadora. Si es pot atribuir una acció perniciosa a la indiscreció periodística, en aquest cas, cal valer-nos del mateix camí per a anul·lar els seus efectes dolents. S’ha comprovat que era un defecte de preparació de la vacuna Calmette en el Laboratori de Lübeck el que determinà el malastre. Les investigacions oficials ho declararen immediatament i sense embuts. [...] De tant en tant els homes ens entossudim a repetir la història, i ara gairebé calquem el que passà amb la vacunació antivariolosa. També uns casos dissortats al principi, per defectes de tècnica, motivaren una campanya en contra de la dita vacuna i l’entusiasme dels primers moments es refredà. La verola, encara més que la tuberculosi, esverava la gent perquè tenia un radi d’acció més extens. [...] “De la verola i de l’amor ningú no s’escapa”, deien els nostres besavis repetint un refrany dels seus besavis. [...] Totes les males arts s’empraren contra la vacuna i encara s’empren. “Davant del tribunal de la Ciència la vacunació és una il·lusió trista; davant del tribunal del sentit comú, una estultícia; davant del tribunal de la Història, un dels crims més greus que s’han comès”, diu un text antivacunista de 1850. Tots els arguments eren bons per a combatre la vacunació - “des del punt de vista religiós és una heretgia”, deia un altre atac publicat el 1896. Tot i això, la vacunació antivariòlica ha deslliurat els homes d’un flagell; [...] No escarmentem, però. Anem a repetir la mateixa campanya contra la vacunació antituberculosa. La seva eficàcia és un fet comprovat, les dades estadístiques, úniques raons de pes, avalen totes les esperances. [...]