TRIBUNA OBERTA
Opinió 09/02/2019

Una transició en què tots guanyem i ningú quedi enrere

Ferran Rosa
3 min

És militant de MÉS per Mallorca i fa de director general d’Energia i Canvi ClimàticQue el canvi climàtic és una realitat present és ja un fet innegable, igual que ho és que cal una acció decidida i urgent per posar-hi fre i evitar que el desastre sigui major. Una transició radical en el model energètic és més necessària que mai i passa, entre d’altres, per un mix elèctric 100% renovable, la generació distribuïda i la democratització en el consum i la producció d’energia. Aquesta transició no només ens ha de permetre frenar el canvi climàtic, sinó que també ha de fer de la nostra una societat més resilient, crear nous llocs de feina i distribuir millor la riquesa.

Si bé els beneficis de la transició energètica són clars, arreu del món es repeteixen debats similars entre la urgència de l’acció climàtica i la justícia d’aquesta transició. Qui paga la transició i qui n’és impactat o, dit d’una altra manera, qui hi guanya i qui hi perd. De manera pareguda a altres processos globals, la lluita contra el canvi climàtic no és aliena a tensions i a impactes sobre determinats sectors. El seu èxit depèn, en bona mesura, d’adreçar bé aquests debats i ser capaços de fer del repte una oportunitat, de no deixar ningú enrere i d’aconseguir sortir d’aquesta transició amb una societat més justa.

A principis de legislatura, el Govern balear es va proposar repensar el model energètic de les Illes i ho va fer amb el convenciment que calia impulsar de manera decidida les energies renovables, calendaritzar la fi del carbó, deixar de banda el fuel i fer possible la transformació de les centrals tèrmiques a gas natural mentre va augmentant el percentatge de renovables. Aquest repte era i és majúscul: no només no en tenim totes les competències, sinó que era un debat difícil en matèria laboral, atès que implicava negociacions amb l’Estat i amb Endesa, repensar el model territorial per fer possible l’entrada de renovables, etc.

Tot i les dificultats i els riscos, es va continuar apostant per obrir aquest debat i agafar-ne el lideratge. Les Illes Balears som especialment sensibles als efectes del canvi climàtic i el futur de la nostra terra depèn també de la nostra acció climàtica. La transició que volíem girava entorn de tres grans eixos: la reducció ràpida de les emissions de carboni, la garantia del subministrament elèctric i una transició justa per als treballadors.

Divendres es va presentar l’acord a tres parts sobre el Murterar, que, a parer meu, és un bon exemple d’aquest model de transició. L’acord implica capgirar la situació actual en la producció d’electricitat a Mallorca: si ara tenim dues centrals de gas pràcticament en reserva i una de carbó a ple rendiment, a partir del 2020 serà a l’inrevés. La central d’Alcúdia reduirà el funcionament un 90% des de l’1 de gener, amb dos dels quatre grups tancats i els altres dos funcionant un màxim de 1.500 hores anuals fins a l’agost de 2021, que passaran a funcionar un màxim de 500 hores anuals fins a l’entrada del segon enllaç amb la Península.

Aquesta solució permetrà cobrir pics de demanda i donar resposta a situacions anòmales de necessitat, alhora que permet a la planta mantenir-se operativa. Endesa, pel seu cantó, es compromet a garantir la continuïtat de tots els llocs de feina directes i indirectes, sigui a la mateixa central del Murterar, a les de gas natural de Palma, a les renovables que vol implantar a Mallorca o als treballs de desmantellament dels dos grups del Murterar.

Aquesta és la primera passa de la nostra transició. És ben cert que el gas natural continua sent un combustible fòssil i no és, en absolut, la solució definitiva, però permetrà reduir un terç les emissions de la producció d’electricitat a Mallorca i un 10% totes les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle de les Illes Balears.

Per arribar fins aquí, han calgut molts d’esforços, però l’acord a tres bandes demostra que en una transició energètica no té per què perdre-hi ningú, ans al contrari, que és possible reduir significativament les emissions sense perdre llocs de feina de qualitat ni posar en risc el sistema elèctric.

Dimarts s’aprovarà la llei de canvi climàtic al Parlament i s’obriran reptes nous en sectors com el de la promoció de renovables, la mobilitat i l’habitatge. Des del convenciment que cal actuar des d’avui mateix per frenar el canvi climàtic, sabem que és possible una transició en la qual tots guanyem i en la qual ningú no quedi enrere. Aquest és el repte i volem fer-lo realitat.

stats