07/10/2021

Traïdor, boig i geni

2 min
Ezra Pound en una fotografia de l’any 1958 a Gènova, després de sortir d’un hospital psiquiàtric.

Es va afiliar al Partit Feixista Italià i va fer grans lloances de Mussolini. Als anys trenta va destacar a les arengues antisemites. Durant la Segona Guerra Mundial va convidar els soldats nord-americans, els seus compatriotes, a desertar. Al final de la guerra va ser arrestat, traslladat als Estats Units i acusat de traïdor. Per evitar que fos condemnat a mort, diversos intel·lectuals, entre ells Ernest Hemingway, van testificar que estava boig. Va passar dotze anys en un manicomi. Ja gran el van alliberar per inofensiu. Va deixar els Estats Units i va tornar a Itàlia. El primer que va fer en arribar a terra italiana va ser la salutació feixista.

Aquest era Ezra Pound. O una part d’Ezra Pound. A prop del Pound traïdor i el Pound boig hi va haver el Pound genial que va ocupar un lloc únic en la cultura de la primera meitat del segle XX. És difícil trobar un altre nom que representi tan bé la síntesi del modernisme. És un interlocutor del simbolisme, del cubisme, del futurisme, de les estètiques de Yeats o Joyce. Però sempre amb un segell propi, singularíssim, que el porta a inserir l’avantguarda en les arrels de la tradició europea. A través de Pound, Dante i Petrarca es fan cubistes, futuristes, i el Renaixement es concilia exquisidament amb les avantguardes.

El seu gran projecte poètic, The Cantos, és un dels cims de la poesia del segle XX. Potser és la temptativa més gran de síntesi entre tradició i modernitat. A diferència d’altres autors, condemnats a l’oblit per la seva actitud política, els desvariejaments ideològics d’Ezra Pound no li van impedir tenir una poderosa influència sobre les generacions posteriors. Van -vam- donar per bona l’explicació de la bogeria i van -vam- preferir rescatar la llum de la seva qualitat poètica i oblidar les tenebres del seu pensament polític. Al cap i a la fi ningú ha dit que ser traïdor, boig i geni sigui incompatible.

stats