OPINIÓ

Per si t'ho has perdut

CRISTINA ROS
CRISTINA ROS

Fa un temps, els diaris digitals varen posar en marxa una estratègia d’informació a la carta, una selecció de temes que el mitjà t’oferia segons els teus hàbits de lectura. Clica a les notícies culturals?, idò donem-li cultura. Que li agrada la sang i el fetge?, idò sang a vessar. Ha llegit un parell de vegades una firma d’opinió?, idò la tindrà davant els nassos. No els degué funcionar, aquesta manera de fer, perquè la majoria de mitjans n’han desistit. De la mateixa manera que un dia començares a ser-ne receptora involuntària i a desgrat, un altre dia deixares de ser-ho, sense cap més explicació. Massa bé, perquè almanco a mi allò m’importunava fins al punt de veure aparèixer la proposta de continguts, que qualcú devia pensar que eren del meu gust, i tancar-ho 'ipso facto'. L’estratègia, en tot cas, no era una invenció dels diaris. Fa molt de temps que patim una allau d’ofertes d’hotels a la ciutat de destinació dels bitllets d’avió que acabam de comprar. Entres al Twitter i ja tens el camí prefixat: “Per si t’ho has perdut”, et diuen. Ja hi corro jo amb el risc de perdre’m les coses, no cal que ningú em negui aquest dret.

Rutines, algoritmes, addicció i, és clar, consum (tot comença i tot acaba en el consum) són alguns dels termes que, aquest diumenge, feien servir els experts a les pàgines que el nostre diari dedicava a les bombolles informatives, continguts a mida d’interessos espuris, continguts a mida de cada persona, com si les persones tinguéssim una sola mida. Establir una mida és la manera de fer massa, que deia la padrina quan t’ensenyava a fer una coca. Si li agafes la mida, la massa surt al punt que vols. L’objectiu és aquest: fer massa.

Com ens hem de moure en un món que ens fa, que ens vol fer persones previsibles? Com destriar la informació entre l’allau que envaeix el nostre dia a dia? Hi ha una preocupació més que raonable, tot i que, dit sigui de passada, hem de pensar que devia ser pitjor tenir una sola font d’informació que infinites. El cas és que, si ens hem de manejar en aquest món, la prioritat passa per l’educació digital (per al govern espanyol, la prioritat educativa és crear vincles afectius amb l’exèrcit i la corona, però aquest és un altre tema). Ara bé, hem de suposar que quan tots els experts recomanen aquesta educació és per aconseguir precisament allò que vol evitar tota aquesta bombolla informativa, que és la singularització. Perquè per aprendre a moure’ns pels camins del “per si t’ho has perdut”, la veritat és que no cal. Que les bombolles vagin fent, que si tenen una cosa és que sempre acaben explotant.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF