25/06/2022

Terraplanistes

3 min
Terraplanistes

Als Estats Units, les conseqüències d’un mandat a la Casa Blanca s’allarguen, més enllà de les dues legislatures possibles, a través de la justícia. El motiu pel qual és important tenir un president demòcrata és, doncs, el Tribunal Suprem.

Donald Trump no només va ser un president lamentable durant una legislatura i va intentar un cop d’estat per perpetuar-se enviant les hordes de la reacció al Capitoli, sinó que va canviar la fesomia del Tribunal Suprem en una estratègia que tindrà repercussió durant les pròximes dècades.

Trump va nomenar en un sol mandat de quatre anys tres dels nou jutges del TS i el 30% dels tribunals d’apel·lació. Bàsicament, va optar per homes blancs que no arriben als 50 anys i que anuncien decisions terraplanistes que afectaran unes quantes generacions.

“We won’t go back”

Milers de dones enfadades cridaven els últims mesos “No tornarem enrere” en les manifestacions convocades després que es filtrés que el TS estava disposat a posar fi al dret a l’avortament. Avui la filtració ja és una decisió ferma que deroga l’anterior del cas Roe vs. Wade (1973) i posa fi al dret constitucional a l’avortament fins a la setmana 23. De poc ha servit que dos terços dels nord-americans defensessin mantenir la sentència original i que un 57%, segons una enquesta del Wall Street Journal, estiguin a favor del dret a l’avortament lliure.

D’aquesta manera, es dona llum verda als estats perquè regulin l’avortament, i en els 26 que estan governats pels republicans és més que previsible que es legisli imposant restriccions que converteixin l’avortament en un delicte. La interferència sobre la vida, la salut, les aspiracions i la ideologia de les dones no acabarà amb els avortaments, sinó que en condemnarà moltes sense recursos econòmics i vitals a la il·legalitat, a la inseguretat sanitària i a la por a la seva sexualitat, a la maternitat i al futur. Quedar-se embarassada serà un pes per a moltes dones que veuran vulnerada la seva intimitat en nom d’una llei que està per damunt de la seva llibertat i la seva salut física i mental.

La meitat dels avortaments als EUA són per raons mèdiques i res fa pensar que les dones deixaran d’avortar si la seva vida està en risc. Accediran a la medicació més habitual a través d’internet i la legislació les convertirà en delinqüents si en alguns estats, com és el cas de la proposta de Missouri, es qualifica l’enviament d’aquest tipus de medicació com a tràfic de drogues.

La decisió del TS dels EUA és un sinistre pas enrere en la llibertat de les dones en un país que va ser una de les grans democràcies liberals. Un país que es va enfosquint i polaritzant i que potser és, un cop més, l’avantguarda de molts esdeveniments a Europa.

De moment, el retrocés fa feredat. Que la batalla il·liberal torni a jugar-se en els cossos de les dones és una bufetada a molts anys de lluita i de reflexió política. Als Assajos sobre la igualtat sexual de John Stuart Mill i Harriet Taylor Mill, que van escriure a quatre mans el 1860, s’hi pot llegir que “la subordinació social de la dona sorgeix com un fet aïllat enmig de les institucions socials modernes; com a violació solitària del que ha arribat a ser la seva llei fonamental; com a únic vestigi d’un vell món de pensament i de costums que s’han esfondrat en la resta d’aspectes, però que es mantenen en aquest únic punt del més gran interès universal”. S’equivocaven, perquè no era l’únic vestigi, però van saber advertir a contracorrent sobre el que havia de ser la gran revolució futura, la dels drets de les dones.

Un any abans, ara fa 163 anys, a Sobre la llibertat, Mill escrivia que “l’individu no deu comptes a la societat pels seus actes, en tant que aquests no es refereixen als interessos de cap altra persona, sinó a ell mateix”. “L’única finalitat per la qual el poder pot, amb ple dret, ser exercit sobre un membre d’una comunitat civilitzada, contra la seva voluntat, és evitar que perjudiqui la resta. El seu propi bé físic o moral no és justificació suficient”. En el suposat país de la llibertat, aquesta té límits per a les dones.

Els temps estan canviant i els EUA cada dia fan pensar més en el terrible llibre i sèrie de Margaret Atwood El conte de la serventa. Un món on l’objectiu superior que s’assigna a les dones és la maternitat i on els seus drets estan subjectes a les decisions externes sobre el seu cos. Protegir la seva llibertat sembla una feina infinita amb passos enrere i drets que mai es poden donar per garantits. La defensa de la democràcia i dels drets individuals és un bucle infinit quan s’intenta frenar la veritable revolució en marxa, que és, encara avui, la de la igualtat i els drets de les dones.