A tantes persones que tenen cura dels altres, una gratitud immensa

És la cara millor i més esperançadora de la greu i complexa situació que vivim. En les grans crisis humanitàries, en els pitjors moments, també és quan coneixem, en primera persona i des del seu vessant més pràctic, el vertader sentit de conceptes com solidaritat i empatia. Els feim servir sovint, també en els temps més dolços, i els reivindicam sempre, tot i no ser gaire conscients de la seva importància i de la necessitat que en tenim. Aquests dies, ens ho demostren milers de ciutadans que, des del seu lloc de feina o en la seva acció de voluntariat, tenen cura dels altres, dels que pateixen la malaltia i dels que estan més desprotegits davant la pandèmia o, en general, davant la vida.

Són persones que s’exposen al coronavirus, que també el temen, per intentar fer l’existència més lleugera i agradable als altres. Són persones que curen, que assisteixen, que desinfecten, que acompanyen, que cusen mascaretes perquè no en manquin, que cerquen material sanitari, que reparteixen menjar als que no poden sortir de casa, que informen dels perills i de les mesures de precaució a prendre, que es preocupen que s’acompleixin les normes del confinament, que cuinen, que netegen, que donen suport i solució a dones maltractades... Són milers i són, en aquestes setmanes difícils, els nostres herois quotidians, per als quals mai no tindrem prou paraules de gratitud.

A tots ells i elles, avui, des de l’ARA Balears, els volem dir un “gràcies” majúscul des de la mateixa portada del setmanari, i explicar les seves històries, conèixer la seva determinació en l’entrega als altres i també els seus dubtes, angoixes i pors -són a la primera línia i, per força, n’han de patir més que la resta de la població. Ho feim no només per mostrar-los tot l’agraïment i fer-los l’aplaudiment que mereixen -i que reben dels veïns de pobles i ciutats cada dia, cada vespre, a tota hora-, sinó també dir-los “gràcies” per mostrar-nos el camí cap a una societat que, de manera habitual, hauria de ser més solidària, més respectuosa i més empàtica. Seria molt desitjable que, en sortir d’aquesta pandèmia, ho féssim ensenyats per tots els que avui ens donen una lliçó d’humanitat i d’actitud vital.

I en tot cas, tampoc podem deixar d’agrair l’actitud de totes les persones, de la immensa majoria de la població de les nostres illes, que no només per elles, sinó sobretot pels altres, tenen cura de quedar a casa i no sortir més enllà del que és estrictament necessari. Són més d’un milió de gestos de solidaritat, els que dibuixen el millor de la nostra societat. A tots, gràcies.

EDICIÓ PAPER 06/06/2020

Consultar aquesta edició en PDF