La soledat de Pedro Sánchez
El pas dels dies després de l’eclosió del cas Cerdán ha demostrat que els socis de govern o d’investidura de Pedro Sánchez, a excepció potser de Podem, no tenen gens d’interès a fer-lo caure, però tampoc volen quedar contaminats per un escàndol de corrupció que remet històricament als que es van produir durant el final del felipisme. Així, en la sessió de control al Govern la vicepresidenta Yolanda Díaz no va acudir al Congrés a fer costat a Sánchez en el seu enfrontament amb la dreta (un gest que també van seguir alguns ministres de Sumar), Gabriel Rufián no va voler fer-se la foto amb ell després de reunir-s’hi a la Moncloa (i després també d’un agre intercanvi a l’hemicicle) i, en general, fins i tot els partits bascos (Bildu i el PNB) van voler marcar-hi distàncies. Sánchez, doncs, va veure evidenciada una amarga soledat que compromet el futur de la legislatura.
L’actitud mostrada pels socis és comprensible si es té en compte que cada dia apareixen més detalls, alguns d’escabrosos, sobre les investigacions de la Guàrdia Civil. Els investigadors van trobar una escriptura amb què un empresari traspassava a Cerdán el 45% de la propietat de l’empresa Servinabar, clau en la trama perquè era la que aconseguia adjudicacions fent una UTE amb Acciona. L’objectiu de l’UCO és descobrir on han anat a parar els doblers presumptament cobrats en comissions il·legals.
Altres episodis que han transcendit arran dels escorcolls són directament denigrants i propis d’una pel·lícula rància de l’època del destape. Resulta que l’exministre José Luis Ábalos va demanar als agents que la seva acompanyant pogués sortir a passejar i treure el ca. Abans de sortir, però, una guàrdia civil va escorcollar la dona i va comprovar que duia amagat un disc dur extern de color blau. L’objecte, esclar, va anar a parar a la bossa de proves malgrat l’intent d’Ábalos de burlar la Guàrdia Civil.
Tot plegat representa un cop duríssim al relat fundacional dels governs de Pedro Sánchez, que recordem que va arribar al poder l’any 2018 a través d’una moció de censura amb l’objectiu de fer net després de la sentència que condemnava el Partit Popular pel cas Gürtel. El masclisme que denoten els àudios, en els quals es parla obertament de contractar serveis de prostitució, taca també una altra de les grans banderes de Sánchez, que és el feminisme. De moment, l’estratègia del president del govern espanyol implica guanyar temps amb un doble objectiu: d’una banda, intentar delimitar el perímetre del cas; de l’altra, poder traçar un pla d’acció que permeti superar la crisi oberta.
Tot això, però, se’n pot anar en orris si apareix algun indici de finançament il·legal del PSOE. Llavors sí que els socis abandonaran Sánchez completament i la legislatura es veurà abocada a un final abrupte. El PSOE, però, manté la tesi que el cas afecta només els tres implicats i defensa que, a diferència del PP, ells han actuat amb rapidesa fent-los fora. Així i tot, caldrà alguna cosa més que recórrer al clàssic “i tu més” per superar aquesta crisi.
