La saturació, ‘qu’est-ce que c’est’?
L'any passat, les Balears varen batre novament rècords: més de 19 milions de turistes, un volum que representa un increment de l’1,73% respecte del 2024. A l'article de Maria Llull a l'ARA Balears teniu tota la informació que fa al cas, com també un repàs ben interessant a l'actitud del Govern en relació amb la saturació turística: en dos anys, ha passat d'anunciar amb tota la trompeteria un gran Pacte per la sostenibilitat a, simplement, no parlar-ne: ni de sostenibilitat, ni de saturació, ni de Pacte. Ni d’apujar l'ecotaxa, ni de limitar el nombre de cotxes de lloguer. No s'ha fet res, i ara que la situació (com era de preveure) s'ha agreujat, l'opció que es pren no és exactament el silenci, sinó treure pit de la bonança de l'activitat turística. Fa dos anys, quan teníem 17,8 milions de turistes, la presidenta Prohens afirmava que “arribar a 20 milions no és sostenible”, i es presentava a ella mateixa com la primera presidenta de les Balears que es comprometia contra la massificació, per bé que la seva predecessora, Francina Armengol, ja havia fet polítiques en aquest sentit. Ara que ja anam pels 19.053.592 (les dades són de l'Institut Balear d'Estadística, Ibestat), la presidenta i el seu Govern es feliciten a ells mateixos per haver “canviat el rumb del turisme” (cap a on?) i haver assolit “la desestacionalització”.
La desestacionalització haurà resultat ser una (altra) de les grans trampes al solitari que ens hem fet en relació amb el turisme. Fa uns dies, l'entitat Terraferida —que ha protagonitzat un retorn a l'activitat tan necessari com melancòlic per la realitat dolorosa que l'ha motivat— divulgava a les xarxes una altra dada oficial de l'Ibestat. Es tracta de l'indicador de pressió humana, un gràfic que permet comprovar com a l'hivern del 2025 hi va haver més milions de persones a les Balears que a l'agost de l'any 2000. A la contundència de la dada, Terraferida hi afegia un advertiment rotund: “Mallorca té sòl urbanitzable per edificar més de 554.000 places més”.
En efecte, ara ja podem confirmar que el Pacte per la sostenibilitat tan sols va ser una típica maniobra de distracció per tirar endavant el vertader pla de la legislatura, que no és altre que donar llum verda a una nova etapa de construcció desbocada. La Llei de simplificació administrativa i la Llei d'obtenció de sòl, sumades a un decret llei que permet duplicar els pisos que es poden construir a cada solar a Palma, constitueixen un entramat jurídic encaminat a afavorir l'especulació, sigui per part de promotors autòctons o per part d'externs. Des de les petites immobiliàries instal·lades per aventurers que venen a provar sort fins als grans fons voltor internacionals, tothom sap que aquestes Illes s'han convertit en una ganga per als vividors assedegats de doblers fàcils. Aquesta maniobra politicoadministrativa per acabar de vendre aquestes Illes a qui vulgui comprar-les s'ha justificat, amb tot el cinisme, com una resposta a l'emergència de l'habitatge.
Mentrestant, també el Govern alimenta discursos xenòfobs de baixa intensitat (quan els fa el PP) i d'intensitat més forta (quan venen de Vox) per donar la culpa als immigrants del fet que els joves i les famílies treballadores no trobin un lloc digne on viure que es puguin pagar, un dret constitucional que veiem rebentat cada dia. La desestacionalització, que en algun moment ens vàrem voler creure que consistia a organitzar una indústria turística i immobiliària ordenades, ha acabat volent dir que cada dia de l'any sigui com el dia més potent de l'agost. Pel que fa a la saturació, és un titular de fa dos anys.
