Doctor en Filologia CatalanaPare, mostra’m la mar duu el subtítol unívoc de Dietari d’una pandèmia. Arranca el 14 de març, el dissabte en què es decretà l’estat d’alarma. Fa anys que apostatà i, de les arrels xuetes de Miquel Segura, se’n desprengueren les ales jueves de Mihael Bar Haím, que, complint amb els preceptes hebreus, aquell sàbat ja no es mouria de casa. El món frenava en sec i es precipitava una recessió econòmica, però quan s’enceta el llibre Sánchez encara resta reunit a la Moncloa amb el seu gabinet. Segura ho escolta inquiet per ràdio mentre va a cercar el net a l’aeroport. Serà el tercer personatge d’aquesta història. S’isolarà a cals padrins al Barcarès alcudienc amb una quarta persona, un equatorià que s’ocupa de les tasques domèstiques. Aviat apamen les dimensions de la cel·la: en el seu cas, una casa amb corral.
El dubte de si no ens encalça algun càstig diví el corsecarà al llarg de l’obra; les plagues bíbliques són un exemple massa avinent perquè no surtin a col·lació. També s’hi estrevé la religió com a refugi on aixoplugar-se, la política, l’economia, la reflexió i la contemplació en aquestes hores mortes que cal omplir. Les visites de la Parca es fan, certament, més freqüents a mesura que envellim, però l’augment del nombre de difunts tampoc no ajuda, ni el fet que la gent gran sigui la més perjudicada. Al contrari, encara li atorgarà un protagonisme més patètic.
Segura confessa que saludà la reclusió amb gaubança i l’escriptura acaba fructificant, possiblement, en un dels seus millors treballs. Un diari taumatúrgic pastat durant el confinament però revisat després per acabar d’emmotllar-ho a la forma literària. Confessa que l’entintava dins la fosca. Troba que res no "tornaria a ser com abans" o que pel camí "hi deixarem esquinços de llibertat". A mesura que arriba el bon temps i la situació no es compon, s’estén la preocupació en el ram turístic perquè la temporada se’n va en orris. I la joieria dels seus avantpassats el mena a empatitzar amb el calaix fred del botiguer.
Aviat celebrarà amb entusiasme els primers símptomes d’alleujament. S’aixeca el confinament però perdura l’estat d’alarma. Es comença a parlar de sortir amb màscares. Els jueus rumien si reobrir la sinagoga, però no els lleu amb les mesures imposades. La roda dentada de la vida va reprenent de mica en mica el compàs mentre el sector terciari desperta del miratge de poder fer el seu agost.
FITXA DEL LLIBRE
Pare, mostra’m la mar
Miquel Segura
Lleonard Muntaner Editor, 2020
96 pàg.
12 €
