ABANS D'ARA
Opinió 24/11/2022

De la Roma de fa 2.000 anys, a la Barcelona d’avui (1987)

Peces històriques

JOSÉ MARIA MILAGRO
2 min
De la Roma de fa 2.000 anys a la Barcelona d’avui (1987)

Comentari de José Maria Milagro (Alfaro, la Rioja, 1923 - Barcelona, 2014) publicat aquest mes fa trenta-cinc anys a La Vanguardia (1-XI-1987). Traducció pròpia. Era una peça complementària del seu reportatge sobre els retards en la construcció del Cinturó Litoral i del Segon Cinturó de ronda de Barcelona. Denunciava que les obres, planificades l’any 1962, avançaven a un ritme d’un quilòmetre per any.

Quan l’any 1962 es van iniciar els treballs de planejament de la Xarxa Arterial de Barcelona, el parc total de turismes a Espanya era de 442.057 vehicles, dels quals 111.999 eren a Catalunya. Aquell mateix any París superava el cens d’Espanya i tenia 472.000 turismes. A Londres n’hi havia 402.034, Roma en registrava 270.483 i així podríem seguir amb altres capitals europees. La província de Barcelona tenia aquell any un parc de 98.171 turismes, una mica més que la ciutat de Marsella, que tenia 94.800 cotxes. Els autors del planejament del 1962 de la Xarxa Arterial de Barcelona, després de conjugar hipòtesis de tendències de creixement de població i de rendes per càpita, s’atreviren a deduir per a l’any 1980 un parc de turismes que la realitat va elevar a gairebé el doble de les previsions. Malgrat tot, la malla viària que van dissenyar tenia una generosa capacitat de transport, per la qual cosa s’augurava per a ella un alt nivell de servei; és més, el disseny fonamental de les vies que van programar constitueix encara avui, i ho serà per molt temps, l’esquema bàsic d’allò que s’ha desenvolupat fins ara i del que cal realitzar encara. Eren els temps en què l’Organització Sindical d’aleshores incloïa en el sistema dels transports urbans les bicicletes, vehicle amb el qual els funcionaris de telègrafs repartien a domicili els seus missatges. Des de les bicicletes de llavors al cotxe d’avui per a tot i per a quasi tots hi ha una distància de 25 anys, en el transcurs dels quals no hem tingut la sort de comptar amb tot allò que s’havia previst per a l’esponjament de la circulació en el 1980. Mentrestant, el 29 d’octubre de l’any passat es posava en servei l’últim tram de la principal autopista de circumval·lació del món, la M25 de Londres, de 188 quilòmetres de longitud, només onze anys d’obres i mil milions de lliures esterlines de cost, uns 195.000 milions de pessetes. La diferència està en que, mentre aquells que van programar la xarxa arterial de Londres van preveure per a un termini de vint anys la inversió de 70.000 pessetes per habitant, per al mateix període de temps la inversió en les xarxes arterials espanyoles només era de 10.000 pessetes per habitant. Es diu que a l’Antiga Roma, ciutat d’uns 12,5 quilòmetres quadrats, els obrers caminaven mitja hora per anar a la feina i una altra mitja hora per tornar a casa. L’avantatge de viure avui a Barcelona respecte a la gent que vivia a Roma fa 2.000 anys no resulta, a efectes de viatges de treball, gaire profitós.

stats