TRIBUNA OBERTA

La revolució energètica que ve: plaques, bicis i busos

En aquest món de notícies que duren dos minuts, mediatitzam les setmanes. Així com parlam de la crisi climàtica durant les cimeres de cada desembre, a final de juny celebram la setmana europea de l’energia sostenible, i sovint miram de posar l’accent en la situació actual i en les solucions. A risc de pecar de falta d’originalitat, aprofit l’avinentesa per fer un repàs de l’estat de la qüestió. I és que la nostra societat tuda l’energia en quantitats ingents i sempre és bon moment per repensar com feim les coses.

Les darreres estadístiques ens diuen que per cada tres unitats de consum brut d’energia a les Illes se’n perd gairebé una per la mateixa ineficiència dels processos. Hom podria pensar que la solució rau principalment a fer que calderes, aires condicionats, vehicles i centrals tèrmiques siguin tots més eficients. I que no se’m malinterpreti, perquè tot això és ben necessari, però la major part de l’estalvi i l’ús sostenible de l’energia no ens vindrà per solucions de tipus tècnic, sinó per mitjà de solucions socials. Amb un exemple s’entén més, els viatges de feina: podem cercar l’eficiència millorant l’enlairament i l’aterratge i els motors dels avions, però la solució de veres és repensar si cal volar per fer una hora de reunió i si no val més invertir una micona de no-res en bons sistemes de videoconferència i deixar el vol per a quan sigui realment necessari.


A les nostres illes, la immensa majoria dels consums energètics estan vinculats a la mobilitat (terrestre i aèria) i a la producció de l’electricitat. Deixant de banda el transport aeri, que mereix una reflexió específica sobre la insularitat i el model turístic, la realitat és que ja existeixen solucions concretes per a aquest 60% del consum energètic. La base de la revolució energètica són plaques, bicis i busos.


Pel que fa a l’electricitat, l’abaratiment dels costos, els nous marcs normatius i els incentius econòmics, en forma de subvencions, desgravacions o reduccions de l’IBI, han permès apropar l’autoconsum elèctric a cada vegada més gent. La realitat cau pel seu propi pes: una instal·lació d’autoconsum per a un habitatge mitjà ronda els 6.000 euros i dura 25 anys; basta mirar la despesa anual en llum per entendre que en pocs anys s’amortitza i que queden prop de 20 anys d’energia gratuïta. L’autoconsum ha d’esdevenir norma i, amb ell, l’adaptació dels consums a les hores de producció. Les grans cobertes i els aparcaments estan obligats a instal·lar renovables, però sabem que no basta per produir tota la llum que consumim i calen instal·lacions en sòl rústic. Estam disposats a ocupar de manera temporal l’1% del territori per assolir la sobirania energètica i descarbonitzar l’economia? Jo opín que sí.


L’altra de les potes, la de la mobilitat, necessita un canvi dràstic. Res més ineficient que moure 1.300 kg de vehicle per desplaçar una persona de 70 kg. Tenim la sort de tenir un territori petit i amb un clima suau i sec. El futur de la mobilitat a les nostres illes passa per la bici per a les distàncies curtes i el bus per a les llargues. L’experiència arreu del món ens demostra que basta una infraestructura bàsica per veure florir les bicis: carrils bici segregats i aparcaments segurs. Si a això hi afegim els incentius fiscals que veim arreu d’Europa, l’èxit està garantit, reduint no només el trànsit i la contaminació de l’aire, sinó estimulant la mobilitat activa i, amb ella, la salut. La sort del segle XXI és que avui la bicicleta sí que està a l’abast de tothom. Per als que dubten, les bicicletes elèctriques permeten augmentar distàncies i públic i millorar confort. El que cal és una aposta decidida per part d’ajuntaments i consells.


En les distàncies llargues tenim un altre campió: l’autobús. Sovint mal percebut, és el transport públic més barat i que millor s’adapta a la realitat del nostre país. Més freqüències, més quilòmetres de línies i flota nova, les noves concessions de bus de Mallorca que comencen d'aquí a pocs mesos han de ser l’abans i el després de la mobilitat a ca nostra. Això sí, no podem continuar tenint busos fent coa a les entrades i sortides de Ciutat, és urgent tenir carrils bus/VAO. Si a això hi sumam un cert augment del teletreball, les necessitats energètiques de la mobilitat poden caure en picat.


Tenim les solucions per reduir notablement el consum energètic, per guanyar en sobirania, qualitat de vida i espai urbà i estalviar doblers. Ara és l’hora de generalitzar aquesta revolució de plaques, bicis i busos i fer-la durar, o no durarem.

EDICIÓ PAPER 11/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF