És urgent ampliar l'estat del benestar
No puc deixar de pensar, veient la situació que ens arriba contínuament aquests darrers mesos des de totes les parts del món, que tenim raons per estar molt preocupats. Però, alhora, també crec que tenim l’obligació de fer, dins de les nostres possibilitats, alguna cosa per ajudar a posar-hi remei. Evidentment, deixo de banda les enormes ximpleries i bestieses de què s’enorgulleixen els dirigents polítics d’alguns grans països, el comportament dels quals només em mereix un rebuig total. Em pregunto com pot ser que moltíssimes persones de diferents edats i posicions socials els donin suport, tant en països autàrquics com en democràtics. Penso que estan passant coses que no acabem d’entendre, però malgrat això vull fer algunes consideracions que puguin ajudar a combatre la gran quantitat d’informació falsa o manipulada que circula i que porta a molts a decisions emocionalment intenses però generalment errònies. Si es fa un diagnòstic millor, es podran començar a proposar remeis.
1. El conegut “estat del benestar”. Una part de la humanitat, no pas tota ni tan sols la majoria, va viure a la segona part del segle passat un període de fort creixement de les economies i també del benestar, que és el que importa. Va ser possible gràcies a l’aprofitament de molts recursos minerals i energètics, i a la utilització de grans avenços tecnològics, però sobretot gràcies a un seguit de decisions polítiques que es van anar posant en marxa: l'educació obligatòria i gratuïta, la universalització de la sanitat també gratuïta, la consolidació de les pensions de jubilació, l’establiment d’un salari mínim i en resum un sistema fiscal amb bona capacitat de redistribució. Tot plegat va portar a una situació que no només feia créixer el PIB sinó que reduïa les desigualtats, i creava en una gran majoria dels ciutadans una sensació de tranquil·litat i de confiança en el futur. Era freqüent que els fills esperessin, i aconseguissin, que la seva situació fos millor que la dels seus pares...
2. La situació actual. Si comparem on érem fa 50 anys i on som actualment ens trobem amb moltes més dificultats, tant fruit de problemes ja existents però que s’han agreujat per manca d’actuació, com reptes nous que tenen causes noves. Tot ocasionat pels actuals comportaments de l’espècie humana al planeta. Comento algunes realitats amb aspectes de tipus ecològic, demogràfic i polític.
Cada cop va quedant més clar que el planeta no és capaç de suportar una població com la que té actualment, per la insuficiència de recursos naturals i per l’excés de residus, que genera canvis en el clima, escalfament i altres fenòmens perillosos per la seva insostenibilitat. Segur que haurem d’aturar el creixement de la població, i probablement s’haurà d'induir el seu decreixement. A més, s’ha de modificar de forma important el nostre model de consum, reduint també les diferències de benestar que tenim a dins dels països i entre els països, si volem evitar greus enfrontaments de molts tipus.
El futur demogràfic té altres aspectes a més del decreixement. Les societats desenvolupades estan vivint, i viuran, un fort procés d’envelliment, a causa de la longevitat i de la reducció de la natalitat. Això farà imprescindibles importants moviments migratoris i farà necessàries moltes actuacions d’ajut als països del Sud Global. Els continguts que abans he citat com a factors positius que van configurar la millora de l’estat del benestar s’han de conservar, i s’han d’anar portant a més països. Però no només s’ha d’evitar que es tirin enrere, sinó que s’hi han d’afegir algunes mesures que els complementin per fer front als canvis demogràfics. Penso sobretot en el dret a un habitatge digne, a més d'ajuts econòmics per a la gent gran i sistemes d’atenció i de cura per a aquells que ho necessitin. Són tres elements que cal afegir a les actuals polítiques socials del benestar, però sense reduir les ja existents.
En el camp polític, el que està passant ara em fa pensar que no resoldrem els problemes sinó que els continuarem agreujant. Dit en termes fàcils d’entendre, hem passat d’un període amb majoria de polítiques socialdemocràtes a un fort neoliberalisme que està avançant de forma perillosa i cada cop més a la dreta, tant en els països desenvolupats com en molts altres menys rics. Això, a més, està portant a una reducció d’impostos sobretot a grans empreses i a grans patrimonis. Mancarà diner públic. És urgent una revisió i extensió del conegut “estat del benestar”, tenint en compte a més que caldran nous recursos per millorar la seguretat i la defensa. Una vegada més, Europa pot ser un exemple del canvi que cal, però només ho podrà ser si actua de forma conjunta com un sol estat i si ho fa en col·laboració amb altres potències.
