'Real estate'

En la primera frase de la presentació del catàleg d’una important empresa immobiliària, com a reclam principal per als clients internacionals, hi diu que “Mallorca ha demostrat una vegada més ser un mercat segur (en negreta) per a les inversions immobiliàries”. Ni tan sols té l’elegància de dirigir-se a les persones en primer terme, sinó que directament ho fa al mercat inversor en general. El temple dels mercaders. Segurament, si rebusquéssim en altres catàlegs, hi trobaríem moltes expressions d’igual o similar contingut. Mallorca, paradís d’inversionistes.

“El somni de la seva propietat a l’illa” lligat a la garantia d'un “rendiment òptim” és la part més romàntica del fullet. Simbologia perfecta del moment neoliberal que viu l’economia illenca. Una idea que segurament es troba a les antípodes de la voluntat de tenir alguna “notorietat davant del món i alguna brillantor i algun profit” que il·lustrava el pensament del pioners del turisme a les albors del segle passat. Des del cinisme més absolut, alguns gosen dir que s'està en perill de morir d'èxit, com si la massificació i la violència dels impactes fossin un mal menor a suportar per la població. Èxit per a qui?

Si no ho han fet, els convid que facin una visita per la zona del Nou Llevant i podran comprovar in situ la sorprenent velocitat amb què es consumeix el territori i creixen els edificis. Vell paisatge de grues. Un ritme únicament explicable des de la perspectiva que s’esbossa en el catàleg immobiliari a què fèiem referència, de terra abonada per a inversions. No des de la perspectiva de les necessitats urgents i elevades d’habitatge per a la gent jove i per als assalariats de la comunitat, no per la violència immobiliària angoixant que ofega molta gent. El tipus d’habitatge que s’està edificant no es correspon amb les necessitats d’un sistema de producció en què gran part dels llocs de feina que es creen són de baixa qualificació i de contractes insuficientment remunerats. Fàcilment es comprova que l’oferta respon a un altre tipus de demanda.

Continuant amb la visita guiada per l’antiga reserva de sòl per a classes populars que havia previst, amb una perspectiva progressista, el primer consistori democràtic de Ciutat, ara transmutat en espai de ‘moderna’ inversió immobiliària, es pot descobrir com s’estan posant en pràctica les fórmules més agressives del ‘Nou Llevant’ del negoci de l’habitatge (per tenir, àdhuc té nom de secta). Una oferta de build to rent, promoguda per fons d’inversió, dirigida a un mercat internacional de gent jove que teletreballa des de casa seva i podria venir a Mallorca; i una oferta amb el sistema anomenat cohousing atractiva per a inversors que cerquen “rendiment òptim” i professionals amb un poder adquisitiu alt.

Per acabar d’ampliar la gamma de possibilitats, només s’ha insinuat en la nova llei turística el canvi d’us per a edificis hotelers, per començar a parlar de la seva transformació a coliving, desvirtuant la idea d'inici d’afrontar la manca d’habitatge popular a través de la transformació de certs hotels obsolets. L’eufòria immobiliària postpandèmica ens ha agafat sense els mecanismes de resiliència adequats. La tornada dels inversors i compradors estrangers després de dos anys de crisi amenaça de crear un cataclisme d’habitatge de dimensions socials i ambientals ingovernables. Les Balears, un cop més, tenen el dubtós honor d’encapçalar el nou boom. Ara, en ple domini del fons d’inversió.

Contrasta l’esforç d’alguns sectors polítics i econòmics per instaurar un nou relat en el món del turisme, entorn del decreixent, el canvi d’ús i la circularitat, amb la ‘barra lliure’ de què gaudeix el món immobiliari. Aquest fet és una constant, un clàssic en la història recent de les Balears. No deixa de tenir importància. Si hi haguéssim de posar data de naixement, l’hauríem de situar quan el president Cañellas, a la fira turística de Berlín (ITB), reivindicava que “Mallorca s'havia de convertir en la Florida d'Europa”. Durant molt de temps, el sector hoteler no ha estat el més influent en les esferes del poder polític balear, encara que sembli impossible. D'això, segurament, en queda algun pòsit actualment.

La construcció d’habitatge no creix en funció de les necessitats del motor econòmic que suposadament és la indústria turística. No es fa habitatge en funció de les necessitats locals, es fa per captar inversió internacional. És un miratge pensar que la circularitat hotelera arrossegarà la resta de sectors econòmics com pretén explicar la nova normativa turística que s’està impulsant. El sector immobiliari se serveix de la connectivitat i d’altres sinergies produïdes a rebuf de l’activitat turística per créixer per ell mateix. Un i altre sector van paral·lels, però cadascun genera les seves pròpies demandes. La forta pressió del mercat damunt ells provoca reaccions mediàtiques i respostes molt diferents. Manca una estratègia general.

És possible que el decreixement que preconitza la nova normativa turística tingui molt de fictici. Però la introducció d’un relat nou demostra preocupació. En el sector immobiliari, per contra, es fa molt evident que el mercat té clara la consideració de les Balears com a gran espai de negoci, un discurs que s’imposa sense embuts. El mercat té un pla per a les Balears, manca que el país en tingui un de propi.

Celestí Alomar és geògraf