I AQUÍ

...i que el darrer tanqui la porta

No ha agradat gens la denúncia del GOB, en què s’assimilava la proposta dels partits governants, PSIB i MÉS, amb la que ha fet el PP sobre l’aparcament que ha de recollir la futura declaració de la zona del Trenc com a Parc Natural. Des de MÉS, especialment incòmodes per la crítica d’aquells que han estat companys de manifestacions i denúncies, s’ha apel·lat a la quantificació precisa de les diferències, que certament existeixen. Però desconeixem absolutament els estudis amb què se sustenten totes les propostes, que van des de la que fa el PP que governa l’Ajuntament de Campos, immers en el convenciment que les forces del mal els impedeixen sucar tot el benefici al territori que els envolta, fins a la defensada per l’ecologisme més radical, que interpreta com a contradictori poder arribar amb cotxe al paradís. Per això, perquè totes arrelen en l’oportunisme econòmic i polític o en la ideologia, es fa tan difícil debatre amb rigor. A més, no podem parlar d’un espai, d’una ínfima part del nostre territori (per molt simbòlic que sigui), sense definir les línies mestres d’un projecte global de futur. Protegir es Trenc, per a què? Perquè els propers anys sigui un atractiu reclam turístic o per a què? Fa temps que els balears acceptam parlar el llenguatge dels números i ens sotmetem als mercaders que ens guanyen el discurs. Potser comença a ser hora de posar estudis sobre les taules de debat, inclòs el parlamentari. Estudis que parlin de capacitat de càrrega i de sostenibilitat. Fins i tot per arrodonir la conversió en un immens parc temàtic, caldran estudis de com fixar els lliris de plàstic a l’arena importada. El contrari, allò normal fins ara, és tirar pel dret.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF