20/12/2021

Putin apunta a Memorial

2 min

Les amenaces armades que el Kremlin projecta sobre Ucraïna -amb el president Biden intentant aturar-les com sap i com pot- no dissipen ni de bon tros les amenaces interiors contra els ciutadans russos enfrontats amb l’estat policial. I Vladímir Putin no pararà fins a eliminar totes les organitzacions considerades “agents estrangers”: nuclis democràtics considerats “no reeducables”, en paraules de Vladislav Surkov, l’inquietant cap de gabinet de Putin fins que va ser destituït, el febrer del 2020. Ara per ara, l’associació que té més possibilitats de ser il·legalitzada és Memorial, i això podria passar en les pròximes setmanes, potser coincidint amb els trenta anys de la caiguda de la Unió Soviètica. Dates simbòliques per passar comptes amb organitzacions que, segons Putin i els seus txequistes, van ser còmplices del daltabaix que va portar a l’ensorrament de la pàtria soviètica.

Memorial va néixer el gener del 1989 amb la missió de fer un recompte de les víctimes del terror estalinista. Va treure el cap quan la societat soviètica es preparava per fer les primeres eleccions amb mínimes garanties democràtiques des que el gener del 1918 Lenin va dissoldre l’Assemblea Constituent: l’endemà mateix del primer ple. En aquestes primeres eleccions de la perestroika no hi havia multipartidisme, però sí pluralitat de candidatures: el sistema uninominal als districtes i a les regions permetia que al costat dels candidats oficialistes es poguessin presentar comunistes reformistes i també opositors, antics dissidents com ara Andrei Sàkharov i Iuri Afanàssiev, precisament els fundadors de Memorial, que va representar un espai d’acollida i de logística per a milers de candidats, sobretot d’ideari liberal i socialdemòcrata. O simplement d’homes i dones que volien que el seu fos “un país normal”, com el mateix Iuri Afanàssiev m’havia reconegut a Barcelona uns mesos abans, el desembre del 1987.

Memorial avalava un invisible però tangible “llista democràtica” que finalment es va fer sentir a l’hemicicle del nou Congrés dels Diputats del Poble. I que al cap d’uns mesos, el desembre del 1989, amb el nom de Grup Interregional de Diputats, es va proclamar com a oposició democràtica en l’àmbit de l’URSS. Recordo la mirada de satisfacció d’Andrei Sàkharov, assegut en una taula del cafè del Centre Kalinin, on s’havia fet la presentació, celebrant-ho amb la seva dona, Ielena Bónner. Un atac de cor fulminant s’enduria Sàkharov el 14 de desembre, al cap de quatre dies comptats.

De Sàkharov a Navalni

L’obra, la resistència i la memòria d’Andrei Sàkharov s’han mantingut tant entre els resistents russos com entre els demòcrates europeus. Per això el 15 de desembre, fa uns dies, el ple de l’Europarlament reunit a Estrasburg va lliurar el premi Sàkharov a la llibertat de consciència a Aleksei Navalni, i, com que és a la presó, el va recollir la seva filla Dària Navàlnaia.

Un acte que, segurament, pot empènyer Putin a fer un pas més contra Memorial i els seus “agents estrangers”. Tots plegats, ja se sap, com deia Stalin, “enemics del poble”. La il·legalització de Memorial diria amb claredat que el Kremlin ja actua desacomplexadament. Que no li importen gens les acusacions d’haver eliminat l’estat de dret i haver-lo substituït per un estat policial. De tant en tant emmascarat amb urnes.