El PSC davant de TV3 I Catalunya Ràdio
Hi ha model alternatiu a TV3? Més enllà de ser l’ase dels cops de l’oposició -des de fa 38 anys, governi qui governi-, convindria preguntar-se si algun partit té realment una proposta alternativa sobre com fer-la funcionar. Vox ha dit que tancaria els mitjans públics i Ciutadans ha demanat que es redueixi el pressupost a la meitat, és a dir, que es conformen en deixar-los en coma, al límit de la irrellevància que n’afavoreix la clausura definitiva. Però això és només barra lliure de qui sap que no governarà.
És més interessant el programa electoral del PSC. S’explota electoralment el lema que TV3 està al servei de l’independentisme, però no s’aclareix què es pensa fer per variar el rumb editorial del canal. Normal: no es pot admetre públicament que es marcarà una línia informativa contrària, per allò de guardar les formes. I es diu que es promourà una nova llei audiovisual, però els principis que es detallen són generalitats d’aquelles en les quals tothom estaria d’acord. Això sí, hi ha una referència a “la diversitat de veus, especialment, en l’àmbit cultural i lingüístic” que estaria bé que s’aclarís si vol dir augmentar la presència del castellà a TV3 i Catalunya Ràdio.
Una altra proposta: “Revisar i fer complir el llibre d’estil, a fi de recuperar i garantir la credibilitat dels seus professionals i col·laboradors, que són la imatge pública del mitjà”. Dir que es farà complir el llibre d’estil, en realitat, no vol dir res: l’equip de govern actual considera que ja s’està aplicant, segons la seva interpretació del text. I revisar-lo... caldria especificar com. La frase també suggereix que s’aplicaran mesures més fèrries per evitar que la gent de la casa opini en públic sobre política. Ara bé, al marge de limitar el que poden dir Jaïr Domínguez o Toni Albà -perquè, al capdavall, estem parlant d’això-, no es proposa un sistema de governança més despolititzat. Cal abordar fins a quin punt els externs estan alliberats del llibre d’estil, si tenen una presència destacada en pantalla, però el problema de TV3 no són quatre tuits intempestius.
La resta de comentaris sobre la CCMA no deixen de ser brindis al sol. Com quan es diu que cal “reconfigurar-los per tal que esdevinguin uns mitjans de tots i de totes”. Si no s’explica com es fa, és com no dir res. Pot ser una televisió de constitucionalistes i independentistes, alhora? S’ha d’inhibir del debat polític? L’ha de fer a cop de cronòmetre? Qui administra la línia editorial i segons quins criteris? “De tots i de totes” vol dir també dels qui no consumeixen mitjans en català?
La Corporació necessita replantejar la seva relació amb els partits polítics. I la cosa ideal seria que això es pactés amb una majoria àmplia, la qual cosa assenyala especialment Junts, ERC i el PSC. Cal pactar per canviar la governança, si de debò es vol enfortir la independència professional. En els anys del tripartit, amb Maragall i Montilla, el PSC va saber modular la gestió de la Corporació sense trencar una casa que és més plural que tal com se la retrata sovint. Ho va fer discretament i amb lleialtat. ¿Seria també aquesta la divisa d’Iceta i Illa?
