Qui ens protegirà?
Potser tan progressistes no són: les xarxes i determinats mitjans de comunicació bullen d’ençà que aquest dimarts Carla Antonelli, primera diputada trans de l’estat espanyol (2011-2021), anunciàs que es donava de baixa de la militància del PSOE. Prenia aquesta decisió històrica, deia, “perquè hi ha gotes que fan vessar el tassó”, i feia falta actuar davant la “nova maniobra” de Pedro Sánchez d’ampliar el termini d’esmenes de la Llei Integral Trans i LGTBIQ+ fins al proper mes de desembre.
La polèmica amb aquesta llei ve d’enrere, i s’ha convertit en un calvari de què ja hem parlat qualque vegada en aquest mateix espai. Determinats sectors del PSOE veuen amb mals ulls la nova llei proposada pel Ministeri d’Igualtat, en mans de Podem i encapçalat per Irene Montero; una llei que té per objectiu fer la vida més fàcil a les persones trans i a la comunitat LGBTIQ+ en general. Basada en el precedent de la Llei d’Identitat de Gènere del 2007, que Antonelli va lluitar dins el partit i també des de les trinxeres de l’activisme, la nova Llei Trans de Montero proposa mesures tan essencials com la prohibició de les teràpies de conversió de les persones LGBTIQ+ (sí, una cosa tan radical com impedir que ningú ens pugui dir que som una guarda de malalts) o bé despatologitzar, en la mesura del que sigui possible, el procés de canvi de sexe registral als documents administratius.
Sonaria preciós i normalíssim, de fet, si no fos perquè la transfòbia, disfressada de feminisme excloent, n’intenta fer de les seves: una facció del PSOE, liderada a l’ombra per l’exvicepresidenta Carmen Calvo, encara mou fils per entorpir i endarrerir (qui sap si fins i tot evitar) l’aprovació de la llei. L’ampliació del període d’esmenes al desembre pot implicar que el procés s’allargui pràcticament fins la campanya electoral del mes de maig, i això faria trontollar que el soi-disant govern més progressista de la història no acabàs aprovant una llei que salvaguarda i blinda els drets humans d’una part considerable de la població.
La qüestió, ara, és senzilla: permetrà el PSOE, abanderat de les lluites LGBTIQ+ (fins ara, amb raó) des de l’aprovació de la Llei 13/2005, de Matrimoni Igualitari, que el llegat d’activistes com Pedro Zerolo o la mateixa Antonelli quedi en dubte? Si els partits suposadament progressistes no defensen les persones més vulnerables mentre s’acosten, eixordadores i desfermades, les hordes de l’extrema dreta, qui ho farà? Qui ens protegirà dels bullies, dels que ens neguen l’existència, dels que pretenen que els que desitjam o que som com no s’esperava que fóssim estam malalts? Qui ens guardarà dels que ens voldrien tancats o morts? Sánchez i tots els diputats i membres del partit socialista tenen a les mans la consecució d’un dels actes de justícia més grans i reparadors que mai podran tirar endavant. Nosaltres, el deure d’insistir-hi: per respecte a la dignitat humana, i en honor a les urgents lluites interseccionals, s’ha d’aprovar la Llei Trans.
Sebastià Portell és escriptor
