Protegir o enderrocar, no badar

Mirar Formentor des del mar i veure que hi ha desaparegut l’emblemàtic hotel del paratge et fa pensar que té sentit, si allò que volem és recuperar espais per a la natura. Això no és contradictori amb creure que també pot tenir sentit conservar-lo: és un testimoni dels inicis del turisme a Mallorca, té una història lligada a la cultura que ha arribat a l’illa i que s’ha relacionat amb la pròpia, a més que la seva arquitectura, tot i que s’apropiàs del territori que ocupa –impossible no fer-ho– no és de les irrespectuoses, si més no en comparació amb el que ha vingut després. Així, segons el criteri públic que imperi, l’hotel Formentor es podia protegir com una arquitectura digna amb una història, o enderrocar-lo per tenir més natura a la costa.

El que no té gens ni mica de sentit i que és mostra d’una –interessada?– estupidesa és permetre enderrocar el Formentor per tornar-lo a construir, amb l’excusa de fer-lo igual. Això és badar, que és el que han fet –interessadament?– l’Ajuntament de Pollença i Patrimoni del Consell de Mallorca. Reconstruir no és conservar, en cap cas ho és. Aquesta operació d’enderrocament i reconstrucció es fa, en la immensa majoria dels casos, per colar mil coses que ho canvien tot i que sempre afavoreixen l’interès del promotor: canviar el nivell dels forjats per optimitzar l’espai, variar les mides de les obertures i també l’alçada total, perquè ningú anirà a comprovar si hi ha 10 cm de diferència.

Si es volia conservar l’hotel Formentor no s’havia de permetre que el tomassin. Si no es volia conservar, no cal fer-ne una còpia; de fet, no cal ni fer un hotel. Badar és la pitjor de les solucions, i amb el patrimoni és la més comuna.