El 'procés' segons Sánchez
El president espanyol, el senyor Pedro Sánchez, és un home de gestos, d’aclucades d’ull, un proveïdor de titulars que s’excedeix en les seves promeses, en l’obertura d’expectatives, generalment massa enlluernadores perquè el comú de la gent ens les engolim i en facem una digestió harmoniosa. S’adreça a tots els ramats i a totes les guardes, ignorant l’axioma de Nicholas Ray, el (gran) director de Johnny Guitar: “No hi ha una fórmula segura per a l’èxit, però sí per al fracàs: intentar agradar a tothom”. Ell prou bé que ho sabia, els anys de Hollywood deixaren el seu cos i la seva ànima plens de ferides de guerra causades pels magnats enemics del talent.
El senyor Sánchez no té aturador ni frens per posar remei a aquesta mancança política. Mentre tengui un lloc a la vida pública, li sentirem fer les promeses més, sobretot, incomprensibles en un home d’experiència entre llops. Algunes promeses o previsions semblen directament sorgides de les llacunes de què pateix la seva visió de les coses. També té manya en la venda de Rolex falsos, com ara amb la baixada de l’IVA dels aliments més necessaris: el percentatge esborrat acaba finalment a comptabilitats alienes al destinatari.
El repàs de les previsions referides a Catalunya, als catalans, als polítics catalans, als independentistes radicals i als més tebis indueixen a pensar que tocaria conèixer millor la matèria primera abans de proclamar-ne la composició i el futur. Qualsevol català que l’escolti parlar del seu país s’ho pot prendre de verbes o es pot sentir tractat de beneit irremeiable. N’ha arribat a dir tantes, i de tan grosses, que prestar-li atenció és tota una heroïcitat –una bajanada. Però, així i tot, ha remogut a la seva conveniència l’agenda del president Aragonès, qui també s’agrada de celebrar com a grans èxits les petites passes –en pessetes– que li permet el senyor Sánchez.
Deu ser per coses així que al dit senyor la demoscòpia no li dispensa un tracte tan favorable com ell creu que es mereix?
Potser la, fins ara, darrera boutade de l’amo de La Moncloa ha estat manifestar la voluntat que la seva trobada amb Emmanuel Macron a Barcelona escenifiqui la fi del 'procés' (a tal efecte ha triat Barcelona per signar el nou tractat d’amistat amb França). Servidor creu que la seva visió del 'procés' no deu coincidir amb la dels militants més laics d’ERC ni amb la dels militants del PSC.
