La primera capella anglicana

El 'paisatge religiós' dels pobles de les Illes Balears s’ha diversificat de manera notable els últims anys. Així, la diversificació de la societat com a resultat dels fluxos migratoris i de la globalització es concreta i pren forma a l'espai social urbà. Hi ha nous llocs de culte; commemoracions i rituals a places, carrers i parcs; comerços i restaurants amb identificacions religioses. Aquestes són només algunes de les expressions més visibles d'aquesta diversitat que certifiquen la dimensió pública de les religions en el món contemporani. A sa Pobla, per posar un exemple, actualment hi conviuen distintes religions. Hi ha els catòlics, els protestants, els ortodoxos, els musulmans (del Rift al Marroc), els sufís de la ciutat senegalesa de Touba, els jueus i també els animistes de Gàmbia i Sierra Leone, entre d’altres. Aquest 'paisatge religiós' pobler que dèiem abans realment va començar a dibuixar-se a la segona meitat del segle XIX, quan es va viure una etapa intensa de distribució de bíblies i proselitisme anglicà.

El 1863, els anglesos varen venir a l’Albufera de Mallorca a 'salvar-nos', tot predicant la 'vertadera' paraula de Déu. La dessecació dels aiguamolls era una excusa necessària. Aleshores l’Union Jack onejava per més de mig món, els britànics eren senyors de mars i oceans. Feren seva l’obligació i el compromís moral de retornar part d’allò que havien obtingut. La seva visió particular del protestantisme, l’anglicanisme, els obligava i comprometia a intentar encaminar la majoria dels pobles menys desenvolupats o desconeixedors de la vertadera doctrina cap a la seva fe, fos al continent africà o a l’illa de Mallorca. Varen ser trenta-tres anys de presència anglesa i de compromís amb els pobles albuferers i els seus aiguamolls. A Ciutat, la bella Beatriu –casada amb el jove Lee La Trobe Bateman– va passejar els darrers models de vestits de París i Londres a les nits festives del Círculo Mallorquín. A la família Bateman la religió ho impregnava quasi tot, no debades eren descendents per línia materna de Benjamin La Trobe, conegut predicador i missioner de l’església meroviana.

El 1863, en obtenir la concessió del projecte de dessecació dels terrenys de l’Albufera, els La Trobe Bateman i els seus enginyers varen venir a les terres del nord de l’illa. Ben aviat el proselitisme de l’enginyer irlandès William Green va ser evident. Havia construït línies de tren a la Península i ara feia canals a l’Albufera, però també era un pastor anglicà força actiu. Sabem que va repartir bíblies per Alcúdia, Pollença, Inca, Sóller i Llucmajor. Les feia dur dins les saques de carbó que compraven a Londres per alimentar les tres màquines de vapor que buidaven l’aigua del prat. El carbó, i les bíblies anglicanes, desembarcaven al Port d’Alcúdia. Green feia almoina als més pobres i visitava els malalts. De fet, el 9 de juliol del 1864 el rector d’Inca, Antoni Sastre i Vila, va denunciar al Bisbat el comportament de Green. Aquest any, l’enginyer va viure uns mesos a Inca fins que va haver de marxar a Alcanada, per després instal·lar-se a una casa de la família Agüera situada a Es Clot d’Alcúdia. El rector Sastre deia en el seu escrit, referint-se a Green: “Como es hombre rico y de talento e hiciese grandes limosnas a los pobres y visitase a los enfermos, sospeché si venia para reunir prosélitos. Pude convencerme cuando supe que regalaba biblias y no de las nuestras...”. Green és tot un personatge, que el 1869 deixà Mallorca per anar a Madrid i exercir de pastor a una església protestant de la seva propietat. Els últims anys l’hem pogut estudiar en profunditat, tant qui subscriu aquest article com l’investigador Pep Llinares de Muro. A la premsa de l’època apareix sovint el seu nom com a passatger de la ruta Alcúdia-Ciutadella, perquè va ser ell mateix qui va ajudar Francesc Tudurí de la Torre a iniciar la seva tasca evangèlica a Maó i es Castell. Fulletons, doblers, llibres i exemplars de la revista El Alba ajudaren a la tasca de Tudurí. Després de la revolució social i política del 1868, l’enginyer Green li donà diners per finançar una llibreria protestant a la plaça de Cort de Palma. El rector Massanet de Muro tampoc no quedà de mans plegades. No va deixar aterrar S’Empresa anglesa a la seva parròquia i els denunciava davant el Bisbat cada vegada que els obrers treballaven en diumenge o festiu. Però tornem als poblers, perquè foren els més pràctics d’aquesta aventura. El rector Simonet i el batle Flor no tan sols els varen deixar desembarcar al seu poble, fins i tot varen comprar un rellotge de grans dimensions i el col·locaren a la Sala o Quartera, per saber l’hora del món civilitzat, calia que ens espaviléssim.

Mr. John Frederic La Trobe Bateman –l’accionista principal de la Nova Mallorca i també enginyer– va mantenir una línia més discreta. Instal·là a la seva casa familiar de sa Pobla –situada al que aleshores era carrer de sa Plaça, núm. 1, i ara és el carrer de la Muntanya– una capella amb un altar i un sant crist, on solien fer fervoroses oracions. Era la primera capella anglicana de l’estat espanyol. A sa Roca, i dins l’Albufera també, hi construïren una capella de petites dimensions. I la cosa més sorprenent d’aquesta història era que els jornalers contractats quan tenien les febres disposaven –per primera vegada en la història– d’un senzill hospital on refer-se, alimentar-se de brou de gallina i encalentir el cos amb un glop d’aiguardent. Ningú abans mai no els havia cuidat tan bé com Bateman i Green. 

Tornem, però, al present, i a la 'governança' que ens envolta i dirigeix. Resulta fàcil observar i constatar la polarització social, la percepció d'amenaces a la seguretat, els desavantatges econòmics i les 'guerres culturals' alimentades per la intolerància que han fet que la religió sigui políticament i socialment rellevant. Pens que no hem de viure aquest fet com una amenaça, ens convindria més que fos percebut com una riquesa. Però ja sabem que... allò desconegut quasi sempre ens genera por i desconfiança.

A sa Pobla, des de l’àrea de Cultura, projectem una ruta guiada que ens permeti resseguir la presència dels anglesos a la nostra localitat. Una de les aturades principals serà, sens dubte, l’indret on estava situada la primera capella anglicana. I amb l’ajut del vicari Parera i de Wood, tornarem a  obrir-ne les portes.