Preu dels lloguers en màxims històrics
El preu dels lloguers ha arribat a màxims. La mitjana a Espanya supera els 11 euros per metre quadrat. Com a referència, pensem que al punt més alt de la bombolla immobiliària que va esclatar el 2008 el preu era de 9 euros. Estem un 30% per sobre. I sense bombolla.
L’esforç que s’ha de dedicar a pagar el lloguer està entre el 30% i el 50% dels ingressos familiars, i s’ha igualat amb el de compra. Ara bé, el rendiment brut d’un propietari és del 4%. Restant-hi impostos i despeses, amb sort obtindrà un 2% de rendiment sobre el capital invertit. Si el rendiment financer és tan baix i l’esforç personal és tan alt, on és el problema? Als preus dels immobles o al nivell de renda?
En economia, els preus no són el problema. Són el símptoma del problema. Els preus són el sistema d’informació que indica les disfuncions que cal corregir. Per respondre, cal comparar el metre quadrat amb el nivell de renda dels nostres veïns de la UE. Llavors ens adonem que la situació que estan patint és la mateixa. El problema no és de nivell de sous, sinó de nivell de preus dels habitatges lliures. La solució a un problema social abans que econòmic depèn totalment de les polítiques d’habitatge social, així com dels incentius als propietaris per llogar els seus immobles. Els països de la UE que han aconseguit lloguers assequibles són aquells que han estat capaços de combinar les dues coses. Per una banda, la disponibilitat de pisos de protecció oficial per comprar o llogar juntament amb grans incentius fiscals i molta seguretat jurídica (pocs canvis normatius) per als propietaris.
Al nostre país no s’està fent ni una cosa ni l’altra. La disposició d’habitatges protegits és la més baixa de la nostra història i la nova llei que posa un màxim als preus dels lloguers aconseguirà limitar preus màxims però farà que no hi hagi oferta. En països com Suècia o Alemanya, on es van posar màxims als lloguers, hi ha llista d’espera per llogar de prop de 10 anys.
S’hauria de fer tot el contrari del que s’està fent. Si dones incentius per llogar i tornes a oferir pisos protegits als nivells de fa dues dècades, augmentarà l’oferta i cauran els lloguers. No hi ha més.
