Preparant una commemoració necessària
Els propers divendres 7 i dissabte 8, a l'Arxiu del Regne de Mallorca, tindran lloc unes jornades d'estudi i reflexió d'anunciat prou suggestiu: La commemoració de la conquesta de Mallorca. La construcció del relat. Organitzades per l'Obra Cultural Balear i l'Institut d'Estudis Catalans, compten amb un programa de ponències i ponents tan atapeït com atractiu, capaç de suscitar l'interès no tan sols dels estudiosos de la història de Mallorca, sinó també del públic en general (l'entrada és de franc i oberta a tothom). Sota la coordinació de l'historiador Gabriel Ensenyat, que és el comissionat per l'OCB de la commemoració del vuitè centenari de la conquesta de Mallorca, a les jornades dels dies 7 i 8 s'hi abordaran un ventall ampli de qüestions relacionades amb el fet històric fundacional de la Mallorca actual: la conquesta de l'illa per part de les tropes catalanes de Jaume I, el 31 de desembre del 1229. El vuitè centenari s'escaurà, per tant, el 2029. Pot parèixer lluny, però d'aquí a quatre anys, en termes de discurs històric, és passat demà.
El títol mateix de les Jornades indica de manera explícita l'objectiu que persegueixen: la construcció d'un relat sobre aquesta efemèride. La importància de construir aquest relat és encara més gran pel fet que es tracta d'un relat en disputa: el nacionalisme espanyol fa segles que treballa, i ara mateix ho fa amb intensitat renovada, per negar la fonda arrel catalana de la identitat mallorquina. Des de presentar Jaume I com un rei “aragonès” fins a inventar llengües suposadament diferenciades del català com la mallorquina, menorquina, eivissenca i formenterera, passant per tota casta d'invencions de la història i la filologia recreatives, i també per tot tipus d'ocultacions, negacions i repressions, els esforços de l'espanyolisme per negar l'existència –evident i ben fàcilment comprovable– dels Països Catalans, o (si us estimau més dir-ho així) de les terres de parla catalana, o (si ho voleu dir com Josep Pla) del país que es reconeix perquè quan un diu “bon dia” li contesten “bon dia”, han estat constants, obsessius, inacabables. Actualment, el nacionalisme espanyol en la seva versió més ultra governa a les Balears de la mà d'un Partit Popular completament entregat a Vox, i no es pot descartar en absolut que aquesta mateixa suma de forces ultranacionalistes governin l'estat espanyol en un futur pròxim. Els intents per diluir o amagar o torpedinar o tergiversar la celebració d'aquest vuitè centenari seran, per tant, previsiblement intensos.
Qui perd orígens, perd identitat, diu i dirà la cançó de Raimon. Qui perd la memòria no té futur, podem afegir. Els mallorquins ho som per moltes coses, ens podem reconèixer en molts elements que ens identifiquen, però n'hi ha un de fonamental, bàsic, essencial, un element que si se suprimeix fa que un mallorquí deixi de ser-ho, i aquest element és la llengua. Els mallorquins parlam mallorquí, que és el nom que popularment donam en aquesta illa a la llengua catalana. Parlam català, català, català, com va cridar el poeta Josep M. Llompart, de qui enguany commemoram també el centenari, davant dels qui en el seu moment pretenien negar aquesta veritat fonda, que no pot ser negada si no és des de la mentida, la ignorància, la mala fe o el fanatisme. Contra aquestes xacres, i sobretot a favor de continuar sent mallorquins, de continuar parlant en llibertat el català entre nosaltres i amb els que venguin a viure aquí, és important conèixer i celebrar els moments definitoris de la nostra història.
