El pitjor dels interessos electorals
Quan la presidenta de Junts, Laura Borràs, es va referir al pròxim Govern com a “il·legítim”, a part d’obrir un perillós capítol de llenguatge polític, estava anunciant al nou executiu monocolor d’Esquerra que Junts farà una oposició sense contemplacions, i això és ben probable que inclogui la negativa a aprovar els pressupostos del 2023.
A l’altra banda, Oriol Junqueras, quan el president Aragonès encara no havia nomenat els nous consellers, es va encarregar d’anunciar personalment que ERC refusava els vots del PSC, perquè deia que entre els socialistes catalans hi ha gent que va aplaudir amb entusiasme els empresonaments. De manera que, com que amb els comuns Aragonès no en tindrà prou, la probabilitat que l’any que ve la Generalitat funcioni amb pressupostos prorrogats és alta.
Dins de les limitacions del pressupost de la Generalitat, al qual sempre li falten els milers de milions del dèficit fiscal, aquesta és una mala notícia per a la gent. I això que la nit del trencament Aragonès va fer-se fort en els moments de gran dificultat que està passant la societat com a motiu per extremar la responsabilitat institucional. Doncs bé, el que la societat necessita són nous pressupostos i no una pròrroga.
Milers de votants de Junts i el 40% llarg de la militància que van votar per quedar-se al Govern poden acabar contemplant com Junts no vota els comptes, per més que portin la marca visible de l’ara exconseller d’Economia, Jaume Giró; i Esquerra no pactarà amb el PSC perquè s’hi disputa l’hegemonia, però bé que pacta amb el PSOE, que va córrer a aprovar el 155 i va aplaudir tota la repressió que va venir al darrere. ¿Ens podem fer més mal, encara?
