El Pi més enllà dels tòpics
La dimissió de mitja executiva d'El Pi ha situat de nou la formació balearista al centre del debat polític. Una llàstima que això només passi quan van mal dades o just abans d’uns comicis electorals quan les enquestes no donen un clar vencedor a dretes o esquerres. En certa manera, és normal perquè ara com ara El Pi és un partit a l’oposició i d’àmbit estrictament illenc. Ara bé, no és excusa perquè les anàlisis que es fan del partit i, sobretot, l’espai polític que representa caiguin gairebé sempre en el simplisme.
De fa dos anys ençà, s’interpreta que a El Pi hi conviuen dues ànimes contraposades i irreconciliables. Una més regionalista (conformada pels antics militants del Partit Popular que fundaren la Lliga) i una altra més nacionalista, on conflueixen les restes de l’antiga UM i del que al seu moment fou CxI. És cert que uns i altres foren el bessó de la creació d'El Pi, però no són compartiments tan estancs i exclusius com hom pugui pensar. A més, no són pocs els qui provenen de diferents formacions de l’esquerra com ara PSOE, PSM-MÉS o ERC o de llistes municipals independents. I enmig de tots, els que s’hi apuntaren sense experiència política prèvia.
Aquesta visió repetitiva sobre les fílies i fòbies dels militants de la formació ha estat nefast a l’hora de visualitzar quin és el projecte comú. Més encara, s’han tret conclusions errònies com ara pensar que els sectors de l’antiga Lliga eren més proclius a pactar amb la dreta o que el partit era, com sol passar amb la resta de formacions de centre liberal, de tarannà conservador. S’ha amagat així conscientment o inconscient que es defineix com a partit de centre balearista encara se’l bategi com a centredreta regionalista. No és casualitat. Als partits d’esquerres els interessa que això sigui així tot esperant que El Pi rosegui cap a la dreta.
Dretes i esquerres a part, El Pi és fruit de la necessitat de tenir un projecte de país que vetlli pels interessos dels ciutadans de les Illes. Per això, la seva fortalesa era i ha de ser la transversalitat, el melting pot de totes aquelles sensibilitats que, al marge del seu biaix ideològic, posin per damunt de tot els interessos de Formentera, Eivissa, Menorca i Mallorca. Vist en perspectiva, un cas d'èxit –ateses les condicions en què veié la llum i els resultats obtinguts. És una 'criatura' política molt i molt desitjada. D'aquí venen, també, mantes servituds.
Qui dugui el timó a partir d’ara ha d'entendre els darrers resultats electorals com el punt d'arrancada més que no pas com un sostre electoral. Al país hi ha prou vida, teixit industrial, capacitat d'emprenedoria, societat civil, teixit associatiu, creació i exportació de talent. Els nous líders del partit tenen com a missió seduir-los i sumar-los al projecte comú perquè ara mateix el gruix d'El Pi rau més fora del partit.
El gran desafiament que té davant és escriure un relat que comenci a travar complicitats amb tot un entorn que és model d'èxit en els seus respectius camps. Caldria saber fer-lo aflorar i cal prestar-hi atenció per començar a fer pujar els nivells d'autoestima del país. Això vol dir que convé defugir esquemes mentals prefixats i apriorismes que minvin la possibilitat de poder pensar en gran. Totes les parts hauran de sacrificar-se per fer possible noves incorporacions i revisar la contundència de les que no permetin més flexibilitat. Les persones d'un partit, al costat del que suposa un país com el nostre, queden petites!
Falten dos mesos per al Congrés que ha d'obrir pas a la nova executiva. No s’hi valen ploramiques o gent que no estigui disposada a deixar-s’hi la pell. No hi ha temps per a més disputes internes que ni entenen ni interessen als votants. El múscul municipalista d'El Pi és fort a la Part Forana, però queda molt per fer a la resta d’illes i Palma, on escaurà un full de ruta específic. Hi ha temps d’aquí a les eleccions, però no es pot perdre la llet pasturant.
