OPINIÓ
Opinió 17/01/2021

Nosaltres, les persones

3 min

Activista ecologista i portaveu del GOBNosotras, las personas és el nom del programa de ràdio que Manolo S. Bayona fa a Radio Pimienta, la ràdio social i comunitària que es fa des del nord de Tenerife. Radio Pimienta es troba ubicada en el barri de Villa Arriba, dins de l'Espai Social La Casa, un centre social autogestionat, al municipi de La Orotava. Fa poc més d'un any (setembre 2019) vaig ser-hi per participar en les jornades que els companys d'Asamblea Canaria por el Reparto de la Riqueza organitzaven sota el nom 'No es turismo, es colonialismo'.

L'Asamblea Canaria por el Reparto de la Riqueza és part de Baladre, un espai de coordinació de col·lectius, amb diferents sensibilitats, però amb una voluntat comuna: la de denunciar la desigualtat, l'empobriment i l'exclusió en qualsevol de les seves formes. Una de les lluites que reforcen la Coordinació de Baladre i que utilitzen com a eina que unifica la diversitat de reivindicacions dels col·lectius i grups que treballen per la transformació social (habitatge digne, repartiment de tots els treballs, no a la repressió, etc.) és la lluita pel dret a la Renda Bàsica de les Iguals per a totes les persones, que ens permeti viure dignament.

En Manolo és com un ambaixador de Baladre, una baladrina -com s'anomena ell- que recorre diferents racons de la geografia per enredar persones i vides vinculades a les lluites per a la transformació social, generant en ell mateix un espai comú relacional que ens fa sentir que no estam soles. Jo el vaig conèixer allà, a La Orotava. Vàrem compartir un espai de reflexió en forma de taula rodona, amb ell i altres persones meravelloses de les Canàries vinculades a la lluita per la transformació social, contra l'exclusió i la precarització, i, de llavors ençà, les baladrines són un dels meus referents. El nexe va ser la lluita contra la turistització absoluta dels nostres territoris i les nostres vides. La necessitat de desemmascarar els interessos que mouen les regles del joc en aquestes illes tan llunyanes però amb tantes similituds. L'aprenentatge per mi va ser transcendir els col·lectius i endinsar-se en les persones, les seves històries de vida i les seves motivacions. De llavors ençà, l'espai relacional ha adquirit una major importància. Probablement allà va ser on de manera més conscient vaig copsar la importància de, també (i de fet, sobretot) des de l'activisme i les lluites socials, posar les persones i la vida al centre. Yayo Herrero té una frase que ho resumeix molt bé: "Potser caminam cap al col·lapse, però jo ho faig acompanyada de la millor gent que hi ha al món".

I segurament d'això es tracta. De teixir complicitats, d'enredar vides més enllà -o com una manera més- d'intentar transformar el petit tros de món que habitam, des de la consciència de la col·lectivitat, des del reconeixement i la valoració del que cada un de nosaltres podem aportar en aquest espai comú que transitam i amb la seva particular història de vida, però transcendint-la. Des de la diversitat, la intergeneracionalitat, des de les diferents formes d'expressió de les lluites col·lectives. Des de les diferents circumstàncies, opressions i oportunitats. Des de la base comuna de la justícia ecosocial com a eix que articula les nostres reivindicacions. Des de les persones que som i que decidim enredar-nos i enredar per teixir un espai on ens faci ganes estar i continuar aquesta singladura vital.

En Manolo ens va entrevistar per al seu programa de ràdio, a Jordi López i a mi, com dues veus per posar paraules a què és i què vol ser el procés construït col·lectivament de 'La vida al centre'. Ho va fer després d'haver estat uns dies per Mallorca amb motiu d'una de les sessions del curs 'Teixint horitzons ecosocials', que hem organitzat des del GOB aquest passat 2020. Va posar els seus ulls en els reptes, els desequilibris i les desigualtats a què fem front des de Mallorca, però també a les xarxes, col·lectius i processos o espais que tenen la transformació social com a objectiu central, enredant i teixint complicitats sempre des de nosaltres, les persones.

stats