03/09/2023

Quan es parlarà del gran repte de l’educació?

3 min
Aules buides de l'escola Vedruna el primer dia laborable per als mestres, el curs 2023/24

El nou curs escolar comença i com a reptes sentim parlar de reivindicacions i d’un anunci de vaga per al primer dia de classe. La premsa i els mitjans aniran plens de notícies aquests dies sobre les reivindicacions i el malestar docent. Són alguns dels temes candents per al col·lectiu: l’avançament del calendari i la inestabilitat de les plantilles, i les dificultats enormes per preparar el curs quan les incorporacions de la plantilla dels centres no es donen fins a principis de setembre o fins i tot més tard. I a aquestes reivindicacions caldria afegir-hi un capítol sencer sobre l’infrafinançament de l’escola concertada. Aquests dies sentirem les veus dels que continuen pressionant per les millores salarials, reclamant revertir les retallades o millores en la gestió de la borsa docent, així com altres millores de les condicions laborals i del centre. Tanmateix, quan es parlarà del gran repte de l’educació?

La consellera, entrevistada fa uns dies per Catalunya Ràdio, anunciava cinc grans reptes per al nou curs. Donar continuïtat a la reducció de les ràtios d’alumnes és el primer objectiu que va explicar a l’entrevistadora. També va parlar d'ocupar-se de la segregació i dels ajuts econòmics a les famílies més vulnerables; de l’abandonament prematur, i de la millora de resultats de les competències dels alumnes. Com a novetat i objectiu del curs, va assenyalar el benestar docent. I en aquest sentit considerava també que hi pot influir la reducció de les ràtios d’alumnes per mestre. Una mesura que sempre agrada als docents, encara que la investigació educativa no ha pogut demostrar que tingui un impacte significatiu en la millora de la qualitat educativa, mentre que altres mesures sí que estan fonamentades i tenen una millor relació cost-benefici. 

De tot el que ens deia la consellera en l'entrevista, el més nou i remarcable és el seu to conciliador i la voluntat expressada d’"arribar a grans acords i avançar cada pas des del màxim consens possible". Al final de l’entrevista afirmava de manera expressa que en educació hauríem de tenir acords amb un consens prou ampli perquè no hàgim de canviar les mesures d’un conseller a un altre. I és que, en efecte, ens hi juguem massa. Quin repte és al cor de la política educativa?

Perquè molt del malestar docent és fruit de tantes reformes, dels successius canvis i de l’enorme incertesa que generen. Els docents es veuen subjectes ara mateix a la incertesa que implica un govern espanyol en funcions. No pot ser que la política educativa es vegi novament sotmesa als quatre anys de mandat o als canvis de governs. Mesures urgents i concretes que afecten la vida dels estudiants i el seu professorat han quedat aturades, com la reforma de la selectivitat. Hem sabut que les proves continuaran sent les mateixes com a mínim fins al 2025. Temes com la reforma curricular o l’ús del català a les aules segueixen en mans dels interessos dels polítics de torn. Això respon a un model de sistema centralitzat i burocràtic que genera enormes incerteses als equips docents. També la burocràcia i l’excés de paperassa inútil són font de malestar. Pregunteu, si no, a les direccions de centre quant de temps dediquen al projecte educatiu i al lideratge pedagògic i quant de temps a fer gestions i tasques administratives que els requereixen des del departament. Quin repte no estem entomant amb tanta gestió i burocràcia?

Fa més de vint anys que la recerca ens diu que el lideratge pedagògic del centre –aquell que posa el focus en la millora de l’aprenentatge dels alumnes– té una influència directa en la cultura de centre i el benestar docent. Un benestar que al seu torn té profundes implicacions en la seva pràctica, i en les decisions que prenen sobre la seva continuïtat en la professió. I sabem que el benestar docent té un impacte directe en l’aprenentatge i els resultats dels alumnes. En efecte, el benestar docent importa i, més enllà de ràtios, un bon lideratge el pot determinar. Per què entre d’altres, la funció d’una bona direcció de centre és també el desenvolupament professional del seu equip, que alhora millora el benestar i la pràctica docent. Qui en parla, de la formació i el desenvolupament professional dels docents? ¿No hauria de ser un dels grans reptes? En un món de crisis –demogràfica, climàtica, econòmica, social, cultural, democràtica– pensar i construir respostes a les grans preguntes és una part essencial del lideratge i del projecte educatiu d’un centre. La pregunta sobre el sentit i el propòsit té molt a veure amb el lideratge, i amb el benestar dels docents i l’alumnat. El repte del nou curs no és nou, i és un repte que va més enllà de l’escola. El gran repte és oferir un horitzó i un futur possible per als més joves. Qui en parlarà, d’aquest gran repte de l’educació? 

stats