Parla la meva llengua
El primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, ha anunciat uns requeriments més estrictes de coneixement de l’anglès en els tràmits d’admissió d’immigrants al seu país. “Si vols viure al Regne Unit, has de parlar anglès. És de sentit comú”, va piular dilluns el premier. Segons com, feia pensar una mica en el títol de l’album Speak English or die, dels Stormtroopers of Death (S.O.D.), una banda de punk/mos/trash metal dels vuitanta vinculada amb l’extrema dreta nord-americana.
Tot seguit, Keir Starmer va piular: “El nostre govern recupera el control de les nostres fronteres (en l’original, “is taking back control of our borders”: recordem que “let’s take back control” va ser un dels crits de guerra del Brexit, una operació nacionalista tan aparatosament absurda com contraproduent, per a la Unió Europea però sobretot per al Regne Unit).
En resum, es tracta de gestos que fa un premier britànic laborista que vol no tant agradar al centredreta conservador com mirar d’aturar una mica la impetuosa onada d’extrema dreta que protagonitza el partit Reform UK, liderat per l’untuós Nigel Farage. Tots dos, Farage i el partit d’extrema dreta (que abans va tenir unes altres sigles, UKIP), va semblar que estaven a punt de desaparèixer anys enrere, engolits per la poderosa inèrcia del bipartidisme britànic, però actualment són favorits en tota mena d’enquestes. Això, no cal dir-ho, ha fet sonar les alarmes dels tories, però no només dels tories: des d’un laborisme molt més basat en la socialdemocràcia tradicional que no en l’esquerra transformadora, Starmer també intenta posar tallafocs a la dreta dura per la via d’integrar parts del seu discurs i de les seves propostes. És una tàctica que repliquen arreu d’Europa les formacions moderades de centredreta i centreesquerra, i a la vista dels resultats és equivocada: els partits del sistema acaben oferint una versió aigualida de les propostes de l’extrema dreta, davant de la qual cosa molts votants opten per la versió original i suposadament autèntica.
Pel que fa a l’aprenentatge de la llengua, ara que per aquí també en parlem una mica, naturalment que l’objectiu ha de ser que els immigrants que s’estableixen aquí aprenguin l’idioma i se’l facin seu. Però això no s’afavoreix (més aviat al contrari) fent-los tenir d’entrada el nivell B o C, sinó donant les màximes facilitats per aprendre l’idioma, i al mateix temps creant la necessitat de parlar-lo. El que no funciona és exigir als que arriben un nivell de llengua que som incapaços d’exigir-nos a nosaltres mateixos.
