Fa dues setmanes vaig fer pública la intenció de presentar-me a les primàries de MÉS per Mallorca per ser candidat a la presidència del Govern. Darrere aquesta decisió hi ha un projecte col·lectiu en què m’acompanyen companyes i companys de tots els racons del país amb un objectiu clar: dur una nova il·lusió a la gent que creim que Mallorca necessita canvis estructurals que només arribaran de la mà d’un MÉS plural, unit, fort i fidel a les idees que sempre ha representat el nostre espai.
La nostra proposta és que MÉS ha de liderar les esquerres del país en la formació de governs.
L’experiència ens duu a concloure que, almenys fins ara, els pactes amb el nostre soci històric del PSOE no ens han permès dur a terme aquests canvis estructurals, i tampoc no ens han servit per impulsar el creixement de l’alternativa que representam, sinó sovint just el contrari.
Hem estat i som els millors gestors, i hem impulsat les millors polítiques: sense anar més enfora, els darrers anys la Renda Social Garantida, l’ITS, l’impuls en innovació i recerca, el Parc Natural del Trenc, els 1.000 milions en educació i les lleis de residus, canvi climàtic, fosses, LGTBI i toros no s’entendrien sense la feina de les companyes i els companys de MÉS a les institucions.
Però després de dues legislatures de governs progressistes, hi ha llacunes flagrants en aspectes cabdals per al sobiranisme, el feminisme, l’esquerra i l’ecologisme: no s’ha assumit ni una nova competència de les ja previstes a l’Estatut del 2007; el govern de l’Estat ens fa embulls amb la insularitat; IB3 no s’ha convertit en la nostra imprescindible televisió de país; la reculada lingüística assoleix nivells crítics; el transport públic no esdevé una alternativa real de mobilitat; l’accés a l’habitatge cada vegada és més difícil per a més gent; el canvi de model econòmic no s’aborda de manera seriosa mentre el Govern celebra el retorn a les dades turístiques de la pitjor saturació; etc.
Un capítol a part mereix la qüestió del finançament (un sistema que duu caducat des del 2014!) i que ens torna a perjudicar: el 2019 aportàrem 523 milions; el 2020, 489; el 2021, 308. Ni la pitjor crisi econòmica ha aturat aquesta situació infausta que converteix els habitants de les Illes Balears en ciutadans de segona i que posa en risc la viabilitat pressupostària de la Comunitat Autònoma. El nivell d’endeutament és alarmant, causat, la major part, per la necessitat (l’obligació!) de garantir una bona educació, uns bons serveis socials i una bona sanitat malgrat l’infrafinançament.
L’estratègia que proposam combina la voluntat de créixer, la voluntat de transformar de veres la realitat i la defensa a ultrança de les polítiques que la gent d’aquest país necessita de manera inajornable. Unes polítiques que el PSOE fins ara s’ha negat a abordar.
El compromís si esdevenc el candidat a la presidència del Govern és que només en formaré part si MÉS el pot liderar. Si el 2023 no és possible, quedaré a disposició del projecte per ser-ne l’altaveu al Parlament, però sobretot per treballar dia a dia, poble a poble i barri a barri durant quatre anys i aconseguir que aquest lideratge sigui possible el 2027. Hem d’encendre els focus d’il·luminar enfora, i la persona que hagi de posar cara al projecte col·lectiu de ser majoritaris s’hi ha de dedicar en cos i ànima, i no ha de veure’s absorbida per les necessitats de la gestió ni ha d’assumir un paper jeràrquicament supeditat (ni com a conseller ni com a vicepresident) a una persona d’un altre partit.
La pregunta lògica que va lligada a aquest compromís és: en el cas que no n’ostenti la presidència, MÉS participarà en el Govern o també en quedarà fora?
Aquesta pregunta no es pot contestar a hores d’ara. Primer perquè pertoca al conjunt de militants i simpatitzants decidir-ho en assemblea, i segon perquè dependrà de moltes variables que ara no podem sospesar.
Quan un partit polític es presenta a unes eleccions és per governar, perquè és des dels governs on es transformen les realitats concretes. Però participar d’un govern no sempre és sinònim de governar (entenent-ho no com la gestió sectorial sinó com una acció global).
Per tant, feim un plantejament clar: oberts a negociar, per descomptat! Ara bé: no hem de formar part d’un pacte i d’un govern a qualsevol preu. Només si el pes de MÉS hi és reconegut de manera digna, i només si som capaços d’incidir i ser decisius en l’acció de govern en la seva totalitat i en la seva globalitat. Només hem de ser en un executiu que abordi en profunditat els canvis que aquest país necessita, que no supediti la seva acció (de cap àrea) als poders fàctics ni a interessos d’alguns partits amb seu a Madrid, i per descomptat mai, absolutament mai, hem de tornar a assumir una decisió en contra dels nostres principis.
Continuam caminant entre la utopia i la realitat, i seran la força i la il·lusió de la gent allò que ens farà avançar. Perquè estam segurs que MÉS té les propostes que aquest país i la nostra gent necessita, i des de l’entusiasme contagiós que ens causa aquesta convicció podrem fer créixer el projecte i descobrir amb una nova il·lusió que davall les llambordes encara hi ha la platja.
