Un nou tren que perd TV3
BarcelonaUn any més, les privades han tornat a presentar resultats anuals, amb uns beneficis acceptables a Atresmedia (23,9 milions) i suculents a Telecinco (178,7 milions). Les dues baixen, d'acord, però aconsegueixen tancar l'any de l'esclat de la pandèmia sense entrar en vermells. En tot cas, hi ha una dada que em sembla més rellevant. Tot i que el negoci d'aquests conglomerats segueix sent la venda de publicitat, el capítol d'"altres" cada cop és més voluminós. A Mediaset, per exemple, ha crescut un 54% i representen ja 107,3 milions d'euros dels 836,6 milions que factura el grup. Si mirem les dades d'Atresmedia veiem una tendència similar: un de cada quatre euros que hi entra ja no té forma d'anunci.
¿I què hi ha en aquest capítol? Fonamentalment, dues partides. D'una banda, la venda de continguts a tercers. És a dir, els acords de Telecinco amb Amazon i d'Antena 3 amb Netflix. De l'altra, la modesta quota mensual que paguen ja uns quants centenars de milers de subscriptors de les plataformes Atresplayer Premium i Mitele Plus. A Atresmedia, per exemple, la producció i distribució de continguts comporta ja sumar 75 milions d'euros al compte de resultats.
Saltem ara a TV3. Quina és la situació? La cadena pública té unes cotilles pressupostàries que fan que pugui fer poca producció de ficció sobre la qual tingui els drets d'explotació i revenda. La retallada en la partida de compres fa que s'hagi apostat per la coproducció amb les altres televisions autonòmiques del domini lingüístic del català i que el canal s'hagi resignat a estrenar en segona instància sèries com La catedral del mar, Drama o Merlí: sapere aude, que s'han pogut veure abans a altres llocs. I, per bé que els resultats d'audiència són positius –i per tant l'equació esforç econòmic versus seguiment del públic s'ha resolt satisfactòriament–, es pot treure poc rendiment d'aquests productes, un cop s'han emès aquell dia i aquella hora en concret. I, pel que fa a la plataforma de vídeo sota demanda, el fet de ser una televisió pública fa extremadament difícil –però no impossible– pensar en una font d'ingressos vinculada a un hipotètic servei prèmium en streaming.
En resum, el mercat està dient que el futur passa per multiplicar –i rendibilitzar– l'esforç en producció d'obra audiovisual i TV3 justament aprima aquesta partida forçada per la cotilla pressupostària (que alhora frena el debat sobre com actualitzar l’estructura de manera no traumàtica). És una nova mostra de com el model està avançant perillosament cap a l'obsolescència.
