AMB ÈMFASI

'Les nostres riqueses' de Kaouther Adimi

Un cant d’amor als llibres i a les llibreries, a la joia de compartir el coneixement.

Edmond Charlot (15 de febrer de 1915 – 10 d’abril de 2004) a 20 anys coneix Adrianne Monnier, visita La Maison des Amis des Livres. Creu que cal obrir a l’Alger una llibreria que sigui quelcom més: “fer venir escriptors i lectors de tots els països del Mediterrani sense distinció de llengües ni de religions…” (pàg. 32).

S’hi posa. Ha de triar un nom i recorre a l’obra de Jean Giono Les vrais richesses. Giono dona el seu vistiplau i no sols això: permet que s’imprimeixi un text seu per regalar als primers clients.

La llibreria és molt ben rebuda, ha creat allò que volia, s’hi respira l’atmosfera que li confirma que es troba “al bon camí”.

Va més enllà. Esdevé editor. Charlot, desafiant la censura, publica Camus; aquelles parets acullen les visites de Gide i Saint Exupéry. Com a editor fa ús del seu sentit comú i d’uns principis ètics, aquest prestigi, del qual es fa ressò Gertrude Stein, el porten a un mes de pèrdua de llibertat.

Les circumstàncies polítiques i socials són adverses, E. Charlot deixa l’Alger, la llibreria passa a mans d’un familiar.

A França les urpes del món editorial el deixen fora de joc, la seva vida fa moltes voltes.

Les Vrais Richesses es manté. Al final dels seus dies és un espai que depèn de la Biblioteca Nacional i és regentat per Abdallah, un home sense edat que estima aquell lloc, en el qual també hi viu. Un home alt que no se separa mai d’una roba blanca sobre l’espatlla, un tros de roba que serà el seu sudari ‒ho vol tenir tot disposat per al darrer moment‒, algú a qui tothom coneix: “Té els ulls humits i tota la ciutat s’avergonyeix d’haver desbaratat d’aquesta manera els últims anys d’aquest home” (pàg. 26).

La llibreria es converteix en “un local desaprofitat”, segons els criteris d’un especulador. Cal convertir-lo en un punt de venda de bunyols.

Uns vells fan tertúlia al cafè, no poden creure la realitat que els envolta, increpen en Ryad, el jove que ha arribat de París per desmantellar la llibreria, estan en contra del món: “Els del govern manipulen el menjar amb substàncies prohibides que estoven el cervell, i per això ens deixem fer…” (pàg. 55).

Aquesta lectura m’ha dut a tenir presents: En compañía de genios, de Frances Steloff, i La librería de los escritores, de M. Osorguin, A. Remizov i Ma. Tsvetàieva.

Una vegada més, una recomanació sense reserves.

FITXA DEL LLIBRE

'Les nostres riqueses

Una llibreria a Alger'

Kaouther Adimi

Traducció d’Anna Casassas

Edicions del Periscopi

187 pàg.

18,50 €

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF