Doctor en EconomiaQuin problema hi ha que el turisme de masses continuï sent la –pràcticament– única activitat econòmica de les Illes? Primer, que aquest sector –juntament amb la construcció– genera una gran part d’oficis de poca qualitat: cambrers, personal de neteja o picapedrers tenen sous baixos, contractes temporals i requereixen un nivell de formació mínim. El segon efecte negatiu és l’alt impacte ambiental.
En els tres propers articles veurem, primerament, quines activitats més enllà del turisme es poden impulsar. A continuació, exemples d’actuacions per fomentar aquests altres sectors. Finalment, quin camí pot emprendre el sector turístic. Començam per la primera qüestió.
Es pot començar a canviar a partir d’allò que es té. La diversificació de l’economia balear passa per promoure moltes de les activitats que ja existeixen, però que són poc visibles. En primer lloc, la tecnologia aplicada al turisme. Quan el turisme va començar, es basava a vendre clima i paisatge. Avui, aquest sector ja no només és això: produeix béns i serveis amb un alt component de coneixement. Per exemple, plataformes online per fer reserves de viatges, sistemes informàtics per la gestió d’edificis i aeroports o disseny de plaques solars per a hotels. El segon tipus d’activitats a impulsar són les vinculades a la indústria tradicional: les empreses que han perdurat en aquest sector són les que han sabut afegir –al seu producte de sempre– el coneixement. Els articles que es venen fora, en el cas de la sabata, el moble, els productes nàutics o els agroalimentaris, són els que han incorporat coneixement i idees al seu producte inicial: millor disseny, qualitat i comercialització, per exemple. Finalment, les noves empreses que s’han creat en l’àmbit de les noves tecnologies –i que fabriquen productes com fàrmacs excel·lents per curar pedres al ronyó, bones sèries de televisió o sistemes per fer prediccions meteorològiques molt precises–, també tenen una gran capacitat de seduir els consumidors d’altres llocs. Tot aquest dinamisme de la nostra economia no és prou conegut: com que allò que aquests sectors produeixen no es veu, tendim a pensar que no existeix. En canvi, tenim una presència important d’aquestes activitats i això és fonamental: el coneixement i la indústria prosperen... allà on hi ha coneixement i indústria!
Tots aquests són exemples de l’Economia del Coneixement: les idees, la innovació i el saber són l’element central del producte. Les economies més avançades d’Europa estan evolucionant cap al coneixement perquè, primer, són productes amb una demanda creixent i, segon, perquè són activitats que necessiten treballadors qualificats (enginyers, programadors informàtics o dissenyadors gràfics). Com més preparats estan els treballadors, millors sous tenen. I com millors sous, més impostos recapta l’Estat per sostenir els serveis públics. En canvi, estam perdent el potencial de la gent preparada i formada que tenim.
Però l’economia del coneixement crearà tanta ocupació com la que genera avui el turisme? La resposta és òbvia: no. Encara que els propers deu anys la importància d’aquest sector es dobli (aquest hauria de ser l’objectiu!), tampoc no bastarà. El turisme –i l’activitat derivada de la construcció– ha generat a Balears una quantitat de llocs de feina desorbitant. El nombre d’habitants s’ha doblat els darrers 40 anys: la població ha crescut el triple de ràpid que a l’Estat. I si seguim amb aquest ritme, d’aquí a 40 anys l'haurem tornat a doblar: serem 2,4 milions.
L’altra cara de la moneda és que –abans que arribin els efectes de la crisi covid– som el territori de l’Estat on més ha caigut la renda per càpita les darreres dècades i el tercer amb més persones en risc d’exclusió social: gran part dels oficis que genera el turisme i la construcció són precaris. El punt d’inflexió actual ha de servir per impulsar accions concretes en els sectors que poden generar millors llocs de feina. En canvi, altres àrees hauran de perdre pes: el procés de decreixement s’ha de fer amb cura i antelació per planificar les sortides laborals.
En turisme, els empresaris i els treballadors han fet moltes coses bé. Però el sector públic també hi ha donat un gran i continuat suport: en forma d’infraestructures (aeroports, autopistes, ports per a creuers); campanyes de promoció (anuncis, fires turístiques i diplomàcia), legislació favorable i ajudes directes. Si dedicàsssim una part d’aquests esforços a les activitats del coneixement, obtindríem uns resultats molt més positius en aquestes àrees.
La setmana que ve veurem exemples d’actuacions per fomentar aquests nous sectors.
