No a la llei March, per una educació de qualitat i en català
L’any 2015, la Marea Verda va fer caure el Govern de Bauzá i va fer confiances en un nou govern, el Pacte de Progrés. Per tot això, era obvi pensar que l’executiu d’Armengol havia de tenir clara la defensa de l’educació i de la llengua. En aquella època, però, Joan Melià ja ens va advertir que no havíem d’estotjar les camisetes verdes, una qüestió sobre la qual insistia novament cinc anys després, el 2020. I, en efecte, fa uns dies el Moviment per l’escola en català les ha tornat a fer lluir en contra del projecte de llei d’educació de les Illes Balears (LEIB), que no aborda els problemes reals del món educatiu i que no adopta mesures adequades a la realitat actual. I tot això amb la complicitat estranya de Més per Mallorca i, pitjor encara, Més per Menorca i El Pi.
En qualsevol cas, és evident que fer una llei d’educació en contra de la comunitat educativa i de totes les principals entitats de la societat civil no és propi d’un govern que es fa dir progressista ni, molt menys, de partits teòricament nostrats i sobiranistes, cosa que afecta sobretot Més per Mallorca i Més per Menorca (que fins ara no s’ha pronunciat sobre el tema, a diferència dels primers). L’exemple més clar que hi ha un clam social en contra d’aquesta llei és que s’hi oposen els principals sindicats docents (STEI, UOB i Alternativa), associacions de professors (Associació Professional de Docents d’Eivissa), el sindicat d’estudiats SEPC, diferents entitats de la societat civil (Plataforma per la Llengua, Institut d’Estudis Eivissencs, Obra Cultural Balear de Formentera) i, fins i tot, entitats de l’entorn de Més per Mallorca, com Mallorca Nova i Jovent republicà. De fet, l’única entitat que ha “defensat” la llei ha estat l’Obra Cultural Balear, però només respecte de la covehicularitat del castellà, encara que el president sortint, Josep de Luis, reconeix en una entrevista al dBalears que no és una llei que els agradi.
Aquest rebuig generalitzat no és perquè la societat no vulgui una llei d’educació, sinó precisament perquè en vol una de bona. No basta fer una llei per fer-la! En aquest sentit, el projecte que volen aprovar dimarts dia 22 no implica una millora educativa, car no resol el problema de les ràtios, la manca de recursos, l’excessiva burocràcia, el desequilibri que hi ha entre les dues xarxes de centres sostinguts amb fons públics i un llarg etcètera. Molts de problemes que, d’altra banda, s’haurien pogut abordar sense una llei, mitjançant el desenvolupament de decrets i ordres, com ja assenyalava la Facultat d’Educació de les Illes Balears el juny de 2020. Sembla, però, que és més important fer la llei que afrontar tots els reptes a què s’enfronten mestres i professors dia a dia. La política, doncs, se situa per sobre de la pedagogia.
Així mateix, no podem menystenir tampoc el paper cabdal que juga l’educació en el procés de normalització lingüística i, per tant, la importància que té la llengua en aquest sector. Així, l’escola és un dels pocs àmbits que pot garantir l’aprenentatge del català per part d’alguns sectors de la nostra societat i fer que la llengua pròpia de les Illes Balears sigui un element de cohesió social per a tothom. Ras i curt, és una manera de garantir que tothom té les mateixes oportunitats, atès que està demostrat que el coneixement de la llengua catalana és un ascensor social. Això, emperò, no és nou, sinó que era una qüestió que tota la classe política tenia ben clara l’any 1986, quan es va aprovar per unanimitat la Llei de normalització lingüística. Això sí que va ser una llei de consens!
Fer una llei és sempre un acte de sobirania, però la sobirania, si no va acompanyada d’un profund pensament crític i d’una gran valentia per part dels governants i legisladors, no té sentit. És molt dur veure com la dreta —i més ara amb l’aparició de Vox— no tremola mai a l’hora de retallar drets i mesures de progrés en favor de la llengua i de l’educació —tots recordam el Govern de Bauzá— i que els nostres —teòricament, els progressistes— legislen amb por: por de la dreta i por de la justícia. Aquesta manca de valentia i de defensa de la nostra sobirania, però, s’entén encara menys per part de Més per Mallorca, Més per Menorca i El Pi, especialment aquests dos darrers partits, que són a l’oposició i que sembla que tenen ben clar les bondats de la llei, en contra del que han expressat sindicats i entitats de la societat civil.
Avui, teòricament, Més per Mallorca votarà a l’Executiva si hi donen suport o no. Tanmateix, vull confiar que tots tres partits es replantejaran l’aprovació de la llei i que seran més fidels al seu programa ideològic i als seus votants que no a un conseller del PSOE. Altrament, votants, afiliats i simpatitzants estaran ben decebuts amb els partits i la decisió presa.
Ivan Solivellas és lingüista i delegat de la Plataforma per la Llengua Illes Balears
