No ens han de fer triar entre el tren i salvar la Marjal
No són poques les campanyes de promoció pública del producte de proximitat, ni de la pagesia, ni del valor de la terra. Aquesta setmana mateix, el Govern ha presentat el logotip del producte local. Hi ha un discurs públic a favor del quilòmetre zero, del camp i del paisatge, però la realitat demostra que no camina en aquesta direcció.
La pagesia té molts de problemes per tirar endavant, es queixa d’excés de burocràcia, de tràmits eterns, d’ajudes que no arriben i, en els darrers anys, de projectes especulatius que, amb el pretext d’aconseguir energia neta, estan omplint el camp de plaques. Estructures de ferro que deixen la terra improductiva i destrossen el paisatge.
I ara, un nou projecte amenaça el cor de la Marjal de sa Pobla. En aquest cas no són plaques solars, sinó un tren fins al Port d’Alcúdia. Una vegada més, els seus promotors, en aquest cas el Govern, s’aferren amb força a la idea del transport públic. Qui hi pot estar en contra?
Del transport públic no hi hauria d’estar en contra ningú. Però sí de les infraestructures que destrossen la terra fèrtil, xapen finques de petits productors i de famílies que han defensat el camp i el territori durant generacions, que l’estimen i, en alguns casos i contra pronòstic, encara hi viuen.
Per tant, si el Govern vol arribar al Port d’Alcúdia en tren, ha de trobar la fórmula per fer-ho sense castigar els que aguanten la terra. No ens han de fer triar entre transport públic i salvar la Marjal. A més, hi ha projectes antics que no eren tan agressius i que, segons testimonis que es poden llegir a aquest setmanari i segons admeteren fa anys alguns tècnics, es descartaren perquè hi havia propietaris ‘intocables’. L’interès públic i general ha d’estar per damunt de tot. Ia Mallorca i a les Balears, el camp no pot ser només un eslògan, sinó que cal defensar-lo cada dia sense cap agressió més. Ja duim massa excepcions.
Tornant al paral·lelisme amb les plaques solars, el que no pot passar és que l’Administració acompanyi la realitat i els interessos de les grans empreses en comptes de marcar un criteri. El fracàs de forçar la solarització a espais degradats, aparcaments i polígons, perquè als inversors els surt més car, no es pot repetir en el cas de la Marjal. Els poders públics han de protegir allò que és història, tradició i que, a més, preserva la poca agricultura que queda a les Illes.
El reportatge que analitza la situació també qüestiona que ara de cop s’inverteixin 1.000 milions en dues noves línies i no es puguin fer els canvis tècnics per posar més freqüències a les existents, on la gent va literalment com sardines. O acabar el tren de Llevant, una vergonya col·lectiva en un cas en què les expropiacions ja les hem pagat entre tots.
