Un grup de magnífics articulistes escriuen aquesta setmana de manera col·lectiva el que molts pensam: és urgent canviar el model econòmic de les Illes Balears. Tots tenim clar que això implica reduir uns quants milions de turistes i començar a apostar de bon de veres pel sector primari i per la indústria.
Per què no passarà això a curt ni mitjà termini? Perquè tant els poders públics com els particulars hem estat programats per continuar copiant i aferrant aquest sistema sense considerar la possibilitat que res no pugui canviar.
Basta veure l’exemple de les fires turístiques. Quan no hi havia internet, eren el lloc de trobada, de posar cara, de fer contactes amb els operadors turístics. Ara, en un món que fa reunions diàries en versió digital amb participants d’arreu del món, haver d’anar a donar-se la mà fa una mica de rialles. I, sobretot, que s’hi gastin milionades de doblers públics per posar quatre vídeos de platges paradisíaques, sense saturar, perquè es graven a l’hivern, és senzillament absurd. Però no ha nascut el polític que tingui el coratge de dir que és ben hora d’agafar aquests pressupostos i començar a donar suport als pobres industrials que lluiten contra tots els elements per fer productes i innovar.
Els bascos tenen centres tecnològics públics on un petit o mitjà empresari pot trobar un banc de proves per als seus desenvolupaments, sense haver d’avançar tot el cost d’una màquina o d’una instal·lació caríssima. Aquí, si vols innovar, t’hi jugues tot el teu patrimoni. I com que estam programats per pensar que només podem viure del turisme, idò continuam llogant fins i tot ca la padrina per després plorar per la saturació.
