El motiu de la desraó
En una petita novel·la que vaig publicar fa molts anys, Tinta, aprofundia sobre el patiment humà quan prové de la injustícia i la manca de sentit. El vaig batejar com “el motiu de la desraó”. És el mateix sentiment que tenim milions de persones arran de la invasió d’Ucraïna. Quant de sofriment! Quin desastre humanitari! Quin despropòsit! Quina vergonya! I, el més greu, sense cap motiu. Ni l’OTAN envairia mai Rússia, ni la UE vol aïllar-la, ni hi ha cap intenció d’arraconar sistemes polítics diferents dels occidentals. Europa sencera, i hi incloc la mateixa Rússia, vivíem en pau, amb excepció de conflictes armats aïllats i a la baixa. La tecnologia, la medicina, la farmacologia i tants avenços ens han permès viure sense que ens falti el més essencial. Esclar que hi ha molta gent necessitada, en atur o en el límit de la pobresa, però cada cop menys, i a Europa no mor gairebé ningú de gana, fred o manca d’assistència sanitària.
Quina necessitat hi havia de causar tant de mal, de dolor, de sofriment? Cap ni una. Tot són excuses de mal pagador. Putin és un dictador, i punt. Un agent que va fer carrera a la KGB i que ha ocupat el poder durant vint anys, només interromputs fictíciament per la seva mà dreta, Medvédev. Pertany al grup de buròcrates que mai no van digerir el desmembrament de l’URSS. Molts parlamentaris russos consideraven que les repúbliques satèl·lit de l’URSS eren un llast per a Rússia, i ara resulta que cal recuperar-les perquè s’estan tornant prooccidentals. I què? Quin problema hi ha?
No hi ha cap justificació per fer el que Putin ha fet que no sigui ànsia de poder, somnis megalòmans, imposició ideològica i tirania militar, sumats a la violència latent i l’avorriment polític. Tal com ho dic. Avorriment. Putin es fa gran i vol passar a la història com el messies que va reconstruir el gran imperi soviètic. Els russos mai l’hi perdonaran. Ni la resta d’Europa. El temps demostrarà que les societats avancen i que ningú pot canviar el desenvolupament social i educatiu i l’esperit pacífic que s’imposa al món. No sé si Déu existeix. Ni si ha judici final. Però aquí i ara, en vida, Putin és culpable de crims contra la humanitat. No té motius per a aquesta agressió. Només en té un, la desraó, que no serveix per res ni atorga dret a res.
