Les misterioses seqüeles de les infeccions
Ara, amb la pandèmia del coronavirus, estem tenint proves que una infecció pot deixar seqüeles persistents. El que els científics volen entendre –amb el coronavirus i amb altres patògens– és quan s'acaben les infeccions i quan comencen les malalties cròniques. És un gran misteri.
Resoldre’l ajudarà els científics a conèixer millor les nombroses complicacions del covid-19, com ara els efectes de llarga durada, denominats covid persistent. Uns estudis han descobert, per exemple, que fins i tot pacients amb covid-19 lleu han patit danys pulmonars. Com que les autòpsies han detectat el coronavirus en teixits cardíacs, preocupa la possibilitat de danys cardiovasculars crònics en els supervivents. El covid persistent pot estar relacionat amb problemes com la fatiga aguda i les pèrdues de memòria.
Els científics han relacionat moltes infeccions amb malalties aparentment dispars que més tard apareixen del no res. Ja fa molts anys que saben que un cas d’amigdalitis bacteriana estreptocòccia no tractat pot provocar un tipus de malaltia cardíaca. Al llarg de les dècades s’han anat acumulant més exemples del que diem: la malaltia de Lyme pot causar una forma d’artritis; el bacteri Helicobacter pylori pot produir úlceres i càncer d’estómac; algunes soques del virus del papil·loma humà poden originar càncer cervical, anal i de gola.
La medicina amb prou feines comença ara a entendre de quina manera les malalties infeccioses poden causar uns danys que van molt més enllà dels símptomes inicials. Una complicació ben coneguda d’una infecció bacteriana o vírica és la síndrome de Guillain-Barré, una reacció immune contra el sistema nerviós que pot provocar debilitat i, en alguns casos, paràlisi. La majoria de malalts se’n recuperen totalment però, segons alguns càlculs, és letal en aproximadament un de cada 20 casos.
Segons Prathit Kulkarni, especialista en malalties infeccioses del Baylor College of Medicine, la possible explicació de la síndrome de Guillain-Barré –que també podria aplicar-se a altres complicacions– tindria a veure amb un fenomen anomenat “mimetisme molecular”. Si les proteïnes del patogen tenen una forma semblant a les del cos humà, els anticossos podrien reaccionar accidentalment contra els òrgans d’una persona.
Un microbi, a més de portar el sistema immunitari del cos a reaccionar contra ell mateix, pot lesionar d’una manera irreparable els teixits o desencadenar greus inflamacions, cosa que podria explicar posteriors malalties i símptomes persistents.
Analitzar aquestes connexions és molt delicat, en gran part perquè pot molt ben ser que un virus o un bacteri ja no sigui dintre del cos encara que hi perdurin les seves repercussions. Com explica David Fisman, de la Dalla Lana School of Public Health de la Universitat de Toronto: “Quan atens aquella persona, ja fa temps que el patogen ha desaparegut; el que passa és que ha sigut el desencadenant d’aquesta cascada de seqüeles a través del sistema immunitari”.
En el cas del covid-19, els investigadors tenen moltes teories sobre la possible causa de la malaltia persistent. Una de les idees que es plantegen és que el mateix coronavirus danyi els teixits al matar-ne les cèl·lules, i que els òrgans afectats no es recuperin mai. Una altra idea és que el virus desencadena una inflamació que indirectament danya els òrgans. Alguns investigadors apunten que els pacients amb covid persistent podrien allotjar un reservori de coronavirus. Segons les seves especulacions, la vacuna del covid-19 generaria una resposta immune que eliminaria aquests reservoris: això explicaria per què hi ha pacients de covid persistent que s’han trobat millor després de la inoculació.
Necessitarem temps i dedicació per acabar d’entendre les complicacions que es deriven de les malalties infeccioses. En primer lloc, la comunitat mèdica ha d’arribar a un consens més clar sobre quines són aquestes complicacions per a unes malalties infeccioses específiques, com diu la finesa Anneli Lauhio, especialista en malalties infeccioses que ha estudiat la morbiditat causada per aquestes patologies. Fer-ho amb estudis a gran escala “canviarà molt la medicina” i ajudarà els metges a identificar més de pressa aquestes complicacions per poder tractar-les.
Comencem a veure avenços en aquest sentit. Els Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units han assignat un finançament de 1.150 milions de dòlars a la investigació de les repercussions prolongades que té per a la salut la infecció per SARS-CoV-2. Part d’aquesta recerca consistirà en estudis de gran abast en què hi haurà expedients mèdics electrònics per recollir una gran quantitat de dades al llarg del temps. D’altra banda, a Anglaterra i Austràlia uns científics també han creat un registre global que recopilarà informació sobre casos de diabetis acabats de diagnosticar després del covid-19; s’ha plantejat la possibilitat que la infecció elevi el risc de diabetis. Més enllà del covid-19, Shannon Majowicz, epidemiòloga de la Universitat de Waterloo, i els seus col·laboradors n’han posat en marxa un de nou per analitzar deu anys de bases de dades mèdiques i calcular la càrrega sanitària –com ara possibles complicacions inflamatòries autoimmunes o cròniques de llarga durada– de 14 infeccions habitualment transmeses a través dels aliments a la Colúmbia Britànica.
Els científics estan actualment més ben equipats per estudiar les complicacions postagudes de les malalties infeccioses. Ara és més fàcil procedir a una ràpida seqüenciació genètica per trobar virus i bacteris abans difícils de detectar, i els expedients mèdics electrònics faciliten el seguiment de les persones. Aquesta informació pot ajudar els metges a preveure i tractar millor les complicacions. Els científics han d’entendre que les repercussions de les infeccions continuen presents encara que un brot s’hagi declarat “extingit”.
Copyright The New York Times
