CORRENTIA
Opinió 15/01/2021

Misèria i banalitat del mal

Guillem Frontera
2 min

EscriptorUna dona que amb una destral n’ataca una altra, embarassada, per prendre-li el fetus, no pot ser condemnada a mort si, com està ben certificat, pateix gravíssimes malalties mentals. L’autora d’aquest episodi de malson és Lisa Montgomery, i fa part del comiat de Trump (en el moment de fer aquest escrit, s’espera que siguin executades dues persones més), adornat amb la declaració de Cuba com a estat terrorista i amb el terrorisme que ell mateix impulsà contra el Capitoli de Washington.

Les causes humanitàries no es poden confiar a unes lleis que un governant inhumà pugui deixar sense efecte. La pena de mort és potser el crim contra la humanitat més mal d’erradicar, perquè és l’últim gran símbol del poder absolut, sovint emanat d’algun déu. Quan pensam en aquest restant de la brutalitat més salvatge, potser tendim a ubicar-lo en societats ancorades en el passat més obscur de l’espècie, en escenaris de misèria i de barbàrie. I/o en situacions de guerres enquistades en turbulències d’una història cruel. Però aquest efecte condicionat és tan sols un llampec: països que han assolit els cims més alts de la civilització i del progrés, com és ara els EUA, conserven aquesta última “raó d’estat” -potser és abusiu dir-ne així- perquè algunes institucions (els seus mandataris o “gestors”) mantenguin viva la condició criminal del poder.

És menester estar moralment molt malalt per creure’s en el dret d’executar persones com Lisa Montgomery, de nina torturada i abusada sexualment pels seus pares: una infància de sordidesa inenarrable, que li causà “efectes altament traumàtics en el cervell” (Arabalears.cat, 13 de gener). Però la decisió final ha estat de tot menys una sorpresa. El Trump de tota la legislatura entona perfectament amb les darreres radiografies que ell mateix s’ha fet i ha divulgat. Més ben dit, una part de les darreres radiografies, perquè és ben previsible que encara ens n’ofereixi algunes més. I més dures, potser, ja que, en realitat, més que oferir-les a la humanitat, potser les envia directament a cadascuna d’aquests setanta i busques de milions de persones que l’han votat: la majoria d’elles, presumiblement armades i amb el mateix respecte per la vida humana que el seu líder. Qui, per cert, davant un impossible jutge no hauria de poder al·legar malaltia mental.

stats