Com el masclisme perjudica els homes
La masculinitat no és un fet derivat de la naturalesa, sinó dels models socials construïts a cada etapa, que atribueixen característiques diferents a homes i a dones en funció de les necessitats socials de cada època, i també, esclar, de qui té més poder. Amb els canvis de les societats, els models de masculinitat i de feminitat necessiten canviar, perquè queden desfasats, i, llavors, el seu manteniment acaba perjudicant a tothom, però sobretot les persones del gènere que més s’aferra al passat.
És allò que està passant en aquest moment. Les nostres societats han canviat radicalment amb relació al passat recent, a fa un segle, fins i tot a fa 50 anys. Les dones hem fet un gran esforç per eliminar els mandats anteriors, que ens tancaven en el paper de mares de família i mestresses de casa. Els canvis en el gènere masculí, en canvi, estan costant molt més, perquè sorgeixen resistències i moviments d’oposició, davant la por de perdre privilegis ancestrals.
Aquest retard evolutiu té, ara, conseqüències molt negatives, que estem començant a comprovar. La sèrie Adolescència, per exemple, que ha obtingut tanta audiència recentment, posa de manifest aquests comportaments violents, gairebé inexplicables, de nois molt joves. La sèrie no és una fantasia, va sorgir quan el seu creador, Stephen Graham, es va adonar que el fet que un adolescent matés una nena de la seva edat no era un cas aïllat, sinó que n'hi havia diversos casos. Segueix passant: la setmana passada es va produir de nou a França, i probablement n'hi ha molts al món que no arribem a conèixer.
Ara bé, l’actual model de masculinitat no és només perillós per a les dones. Ho és més, fins i tot, per als homes, un fet del qual es parla molt poc. Vegem-ne una mostra: partim d’una dada que caldria analitzar amb molt més èmfasi del que es fa: la menor esperança de vida dels homes, que a Espanya va ser, l’any 2023, de 81,11 anys, enfront dels 86,34 de les dones, i a Catalunya de 81,29 i 86,49 respectivament. Es tracta d’un fenomen relativament recent; en etapes històriques anteriors la mitjana de vida de les dones era inferior a la dels homes, i encara és així en societats molt pobres. Podem pensar que aquesta diferència actual es deu a factors estrictament biològics; possiblement n’hi ha, però el que és evident és que n’hi ha molts de socials. Per exemple, la diferència de taxes de mortalitat entre els sexes és molt elevada durant la joventut. Cap als 20 anys, a Espanya, 3 de cada 4 persones que moren són homes. I no moren per malalties, sinó per conductes de risc, assumides a causa del model de masculinitat imposat.
En què consisteix aquest model? Bàsicament, en una valoració molt alta de la violència, no com a fet destructiu, sinó com a importància de la valentia, la força i la capacitat d’imposar-se. Als nens se’ls educa en el plaer de la confrontació, de l’enfrontament, del conflicte, de l’exhibició de potència, prova, aparentment, d’algun tipus de superioritat. Estem veient les conseqüències nefastes que té mundialment aquesta actitud de prepotència. A escala individual és nefasta, també. A Espanya, l’any 2023, el 74,2% de les víctimes d’homicidi van ser homes, víctimes d’agressions dutes a terme fonamentalment per altres homes: el 92% dels assassins són homes. El 62% del total d’homicidis van ser comesos per homes que van matar homes, i un 28% van matar dones. El percentatge d’assassinats duts a terme per dones que maten homes és aproximadament d’un 7%. Podeu treure les vostres conclusions: les dones trobem insuportable que ens matin, però els homes semblen acceptar com a “natural” aquest preu pagat per poder exercir la violència.
No són, però només les morts per homicidi: del 2000 al 2021, el 81,5% dels suïcidis van ser comesos per homes, especialment homes joves, entre 12 i 29 anys. La segona causa de mort entre els joves: els accidents de trànsit. Entre el 2015 i el 2019, el 72% de les morts per accidents són homes. Aquestes són dades espanyoles, però a Catalunya són semblants. Tercera causa de mort entre joves: les drogues. El 79,6% de les defuncions per drogues van ser homes, l’any 2022. La darrera: els esports de risc; no he trobat les dades corresponents, però és totalment versemblant que es tracti sobretot de morts d’homes.
Calen més arguments, per demostrar l’estrall de l’actual model masculí precisament entre els homes? Aquesta antiga masculinitat sembla tornar a imposar-se, precisament entre els joves, que no coneixen el preu que acabaran pagant per aquest retrocés. És gairebé qüestió de vida o mort revisar els missatges que els fem arribar i els valors que els transmetem.
