Un altre màrtir del castellà a l''Abc'

Viure en castellà a Catalunya és tan sufocant –totes aquestes pel·lícules en vernacle insuportable, tots aquests jutges redactant sentències amb eles geminades– que alguns mitjans s'han proposat reconèixer la valenta lluita dels qui entren al bar demanant un café con hielo amb la congoixant incertesa de si els portaran un cafè amb llet. L'Abc ha trobat un d'aquests sacrificats: el responsable d'una agència immobiliària a qui la Generalitat va multar perquè no retolava com a mínim en català, tal com dicta la llei (ai las, que tan sovint invoquen). El titular diu que, des de la sanció, "només fa servir el castellà". Un cop a dins, s'aclareix que aquest correctiu insuportable que clava una estocada al català, en realitat, només afecta el seu tracte amb l'administració. "M'he tornat un radical", declara. L'home va passar 12 anys al País Basc i ho té clar: "El que passa a Catalunya té, a més, un component molt més perillós, i és que la dictadura del català aconsegueix separar famílies". Bombes adossades? Nah, ETA hauria d'haver substituït els segrestos i atemptats per multes lingüístiques: l'Estat hauria tremolat! Cadascú és lliure d'explicar la seva història com li plagui, però els mitjans tenen responsabilitat a l'hora d'elevar aquests relats a categoria i haurien de filtrar els arguments raonables de les ximpleries banalitzadores.

"A les meves filles ja els han menjat el coco. No he pogut fer res per evitar-ho. M'han sortit independentistes", remata l'home, parlant de la seva progènie, amb l'amargor de qui obre un meló i descobreix que li ha sortit pepino. El relat és sempre el mateix: opinar diferent de l'España Una és ser un adoctrinat, un talibà, un disgregador, un desviat del recte camí. Ho intento explicar amb humor, però negar l'altre d'arrel com fa l'Abc amb els seus testimonis és el primer pas cap a l'autoritarisme.