Un Manhattan amb whisky americà
Em mirava un reportatge de la Lídia Heredia, en una licoreria estatunidenca, parlant dels aranzels que gravaran productes vinguts de fora (no cal recordar el vi europeu) com ara el tequila mexicà o el whisky canadenc.
Algú pot pensar que no és tan important, i que a tot arreu es pot fer de tot. Sí, però no. Esclar que algú pot plantar xarel·lo o trepat on vulgui, però les varietats xarel·lo i trepat no viuran bé a tot arreu i, si hi viuen, no s’expressaran mai com a casa (nostra). En el cas del whisky canadenc, però, hi ha una qüestió, diguem-ne de nacionalisme i orgull americà, importantíssima. El famós còctel que tantes vegades hem vist prendre a les pel·lícules, el més famós, potser, anomenat Manhattan, es fa amb whisky canadenc.
Es pot fer amb altres whiskys, esclar, i en moltes cocteleries catalanes, de fet, et pregunten quin vols o et fan propostes de reinvencions, que són meravelloses. Es basen, naturalment, en el coneixement d’aquesta història. Perquè el Manhattan original és amb whisky canadenc. Segur que n'heu vist l’ampolla, d’etiqueta blanca i lletres cursives negres on diu Canadian Club 1858. I és amb whisky canadenc, justament, per una prohibició de les autoritats, que sempre ho esguerren tot. Per culpa o gràcies a la Llei Seca, hom es feia licors a casa amb el que tenia, de molt mala qualitat (i d’aquí les mescles amb suc i sucre). Com que no hi havia whisky americà, però n’hi havia de canadenc (que s’importava il·legalment, esclar), vet aquí que la recepta original del Manhattan és amb Canadian. Qualsevol conte de la meravellosa Dorothy Parker et transporta a l’ambient d’aquella època en què tothom feia veure que prenia te gelat. Quan algú prohibeix alguna cosa divertida sol passar sempre el mateix: que hom la segueix fent, però d’amagatotis.
