Maldecaps municipals amb les escombraries
He seguit des de Barcelona el malestar que hi ha a Girona pel sistema de recollida d’escombraries que va posar en marxa l’Ajuntament i que ara l’alcalde Salellas ha rectificat en part, veient que molts veïns acabaven llençant la brossa qualsevol dia en qualsevol contenidor o al costat de qualsevol contenidor. En alguns districtes de Barcelona va passar el mateix, temps enrere.
Entenc la gent. No tothom té l’espai per acumular les escombraries a casa fins que toca el dia de llençar-les, ni tothom té la vida i l’agenda tan disponibles per no fallar ni un dia a la cita amb el contenidor de cada cosa a partir d’una mena de sudoku municipal.
I entenc l’alcalde i tots els alcaldes que creuen que la gent hauria de ser més neta i més corresponsable de la neteja dels carrers. Jo també ho crec. Ens hem acostumat que hi hagi una mà invisible que vagi darrere nostre recollint el que llencem de qualsevol manera, en un moment de la societat de consum en què produïm una quantitat enorme de deixalles i no ens sentim concernits pel que passi més enllà de la catifa de la república independent de casa nostra.
Després hi ha propietaris de restaurants, o encarregats de supermercats, o paletes que no deuen haver donat mai una instrucció als seus treballadors de què han de fer amb les caixes o els vàters, perquè els veus que ni saben on van; la qüestió és treure-se’ls de sobre de seguida, que ja s’ho endurà algú. Són aquestes deixalles, les que caldria atacar, però com que ja fa anys que les guàrdies urbanes no patrullen a peu i no parlen amb ningú, i tot es vigila a distància, la sensació al voltant dels contenidors és d’impunitat, i per això es transformen en abocadors. Quan no són urinaris. Però aquest és un altre problema.
