“A Jaume III són de dretes i els mallorquins, del PP”
Els populars varen obtenir en aquest barri de Palma el 60,2% dels vots a les eleccions generals del 2023
-
ENG -
DE
PalmaL’èxit del PP a Jaume III no sorprèn gens ni mica els veïns. Els populars varen arrasar en aquest barri amb el 60,2% dels vots (648) a les eleccions generals del 2023. “Aquí la gent és de dretes, i en general, els mallorquins són del PP”, resumeix una funcionària. “Ens agrada l’ordre”, afegeix un jove. És difícil localitzar residents de la zona, molt transitada per turistes i clients dels comerços. Rere l’avinguda que dona el nom al barri, atapeïda de vianants i cotxes, els carrers són tranquils i poc concorreguts.
Malgrat ser una de les zones més cèntriques i cotitzades de Palma, amb una renda mitjana de 94.592 euros per llar el 2024 segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), els veïns assenyalen els preus de l’habitatge com un dels principals problemes del país. Fonts del PP balear asseguren que, a l’inici del mandat de Marga Prohens, la formació ja hi havia detectat aquest descontentament, juntament amb el provocat per la massificació turística. El PP segueix de prop l’evolució d’un dels seus feus electorals.
“L’habitatge està molt fotut”, expressa un enginyer jubilat que surt del portal. Considera que la solució davant això implica votar el PP, que defensa liberalitzar sòl i construir. “Si després pacten amb Vox, és cosa seva”, opina. Un arquitecte de 25 anys coincideix en el diagnòstic. “El govern de Pedro Sánchez no promou l’economia privada: carrega a qui aporta i posa traves a les iniciatives empresarials”, explica: “Actualment, la burocràcia complica molt obtenir llicències per aixecar pisos i cases”. Encara que el 2023 va votar els populars, ara dubta si passar-se a Vox. “El PP és més lax, no promou les idees d’abans”, explica. “La immigració descontrolada no és bona”, continua: “Quin és el nostre futur si venem la nostra cultura?”.
Tot i haver trobat alguns votants del PP i Vox, costa recollir més testimonis que vulguin expressar obertament les seves preferències polítiques. Nombrosos residents consultats per l’ARA Balears han declinat fer declaracions, encara que siguin anònimes. “Aquest és un barri benestant, però hi ha molt de vot ocult”, interpreta un funcionari de la zona. Ell dubta entre el PSOE i Ara Més-Front Ampli. Assenyala una terrassa plena de gent: “Per estadística, més de la meitat deu ser de dretes, però molts no ho reconeixerien”.
Una illa de cases més enllà, una exfuncionària de 80 anys que carrega bosses de la compra assegura que votaria “qualsevol menys Pedro Sánchez i els seus sequaços”. “No ens diuen la veritat i, si no, mirau què ha passat a Ceuta!”, lamenta. Considera que el PP guanya al barri pel perfil econòmic i “cultural” dels residents: “La gent que té un poquet de cap no pot votar Sánchez”. Tampoc no li preocupa que Feijóo necessiti Vox per governar. “Els d’esquerres que callin, perquè el PSOE ha pactat amb EH Bildu”, replica.
Entre els perfils d’esquerres, hi ha dues funcionàries que dubten. “Hem de defensar els serveis públics, l’Administració, pensar en el benestar de tothom”, argumenta la primera, de mitjana edat: “Però també estic molt decebuda amb l’esquerra, que està tan desunida... No es mereix el nostre vot”. Després de reflexionar aquests minuts en veu alta, s’ha acabat de convèncer: “Votaré en blanc”. La segona, que té 30 anys, té un dilema semblant. “En habitatge, les propostes que fa l’esquerra em semblen massa exagerades, mentre que, per contra, pens que en els vuit anys que fa que governen no han fet gaire”, argumenta. Però li preocupa que Vox arribi a la Moncloa: “Pel seu discurs sobre igualtat, sobretot”. Per evitar-ho, ella sí que anirà a votar.
“Jo optaré pel PSOE, i la meva família és del meu parer”, apunta més convençuda una excuinera de 83 anys que viu al carrer de la Protectora: “No ho faig per mi, sinó pels meus nets”. Encara que “Sánchez ha fet coses malament”, opina que “el que implica Vox és tornar enrere”. Es posa les mans al cap davant la possibilitat que l’extrema dreta derogui la Llei de l’avortament. “Abans, les de casa bona se n’anaven a Londres i després a missa, i les altres no”, critica: “Les dones han de decidir sobre el seu cos!”. Denuncia, a més, el col·lapse del sistema sanitari. “Jo pag mútua privada i no em criden quan tocaria, i tenc coneguts als quals de Son Espases les han enviat a la privada”, explica: “El que crec és que falta personal”. S’acomiada amb presses, perquè justament arriba tard a una visita amb el metge.