17/06/2022

El mag

3 min
Thomas Mann

Colm Tóibín ha escrit una novel·la meravellosa titulada El mag (Amsterdam), on recrea la vida del guanyador del Nobel de literatura Thomas Mann. Tóibín ha escrit aquesta novel·la dibuixant cercles concèntrics: el més íntim del protagonista –sobretot centrat en el seu desig homosexual i en el procés creatiu–; després un segon cercle que descriu la seva família, el suïcidi de les seves germanes, l’enlluernadora personalitat de la seva dona, els seus sis fills extraordinaris, i un tercer cercle que engloba el moment històric, un segle XX ple de canvis i d’horrors, el pitjor dels quals, el nazisme.

Aquest últim aspecte m’ha resultat especialment interessant i en alguns moments, esborronador. Com Thomas Mann ignora al començament l’alarma que Hitler provoca en el seu entorn, sobretot en el seu germà, també escriptor, i en els seus fills grans, Erika i Klaus, activistes.

És inevitable establir comparacions, en aquests temps nostres que la ultradreta creix arreu d’Europa i a tot el món. “No va pensar mai ni per un moment que els nazis poguessin arribar al poder –escriu Tóibín–: hi havia dies que eren una nosa i prou, en què representaven una grolleria que s’anava filtrant en tots els aspectes de la vida”. Mann considerava que els nazis havien sortit del no-res i que, de la mateixa manera, aviat desapareixerien. Era quan Hitler havia aconseguit vuit-cents mil vots. I només dos anys després, quan l’autor de La muntanya màgica havia guanyat el Nobel de literatura, ja havien acumulat sis milions i mig de vots.

Finalment, Hitler arriba al poder i Mann, tot i que està horroritzat, tarda encara un temps a pronunciar-se públicament i de forma inequívoca sobre els perills del nazisme. Finalment, Mann, aleshores ja destacat antifeixista, i la seva família (la seva dona era jueva) acaben fugint a Amèrica.

Aquesta falta de reacció de Mann en els inicis del nazisme m’ha fet pensar en una altra novel·la on passa el mateix. Tu no ets una mare com les altres, d’Angelika Schrobsdorff, en què la família protagonista continua celebrant festes plenes d’alegria mentre el monstre ja està començant a trencar la closca i amenaça de sortir de l’ou. I encara més: és inevitable pensar si ens està passant això a nosaltres, si no estem prou atents i alarmats davant l’ascens de Vox i dels altres partits d’ultradreta, confiats que mai no arribaran a governar, que mai no es pot repetir un horror com l’Holocaust, que al segle XXI és impossible que això passi. Però si una cosa ens ha demostrat la història de la humanitat és que els errors es repeteixen una vegada i una altra. 

El mag és una lectura plaent, que suscita reflexions de tota mena i que, a més a més, et desperta una gran curiositat per les grans obres que va signar Thomas Mann, aquest escriptor que va viure tenallat per una homosexualitat amagada i, malgrat tot, va ser capaç d’encarrilar una vida plena que sustentava en dos pilars, la seva creació literària i el seu interès per tot el que l’envoltava, des de les seves responsabilitats com a pare fins als grans esdeveniments que van sacsejar el seu país i la seva vida.

Tóibín explica que els familiars de Mann li deien el mag perquè era molt aficionat a fer jocs de màgia per a les criatures. Però també és un sobrenom del tot escaient per a un creador de primera categoria com ell.

Llegir o rellegir La muntanya màgica, Els Buddenbrook i Mort a Venècia serà una experiència diferent després d’haver llegit El mag de Colm Tóibín. Us la recomano.