Macron, vacuna i llibertat
No és fàcil preparar-se per a unes eleccions quan encara portem la pandèmia posada. A dos anys vista, Pedro Sánchez s’ha avançat a posar el govern en línia de reelecció, sabent perfectament on se la juga -recuperació, fractura social i Catalunya-, però no està clar si té ben definit el camí de l’èxit. Però on la prova electoral és a prop és a França.
Macron se la juga l’any vinent. Ja no és el candidat sorpresa que fa cinc anys es va construir una imatge presidencial capaç de sumar joventut, modernitat digital i tradició republicana. En la pràctica de l’acció de govern el líder s’ha fet carn i la ciutadania ja coneix les seves ombres. El president ha precipitat l’entrada en campanya amb una arenga a favor de les vacunes. És sabut que a França sempre han generat resistència. Els antivacunes no són marginals i mai s’ha discutit el dret a negar-se a la injecció. Però Macron sap que tornar als confinaments i altres opcions restrictives seria la seva perdició. Conscient que en les vacunes hi ha la seva salvació, ha entrat de cara. Un discurs a la nació amb un sol objectiu: obligar els sanitaris a posar-se la vacuna, com a pas previ a traslladar l’exigència al conjunt de la població. I sabent perfectament que hi haurà resistència. Deixeble de Paul Ricoeur, Macron segur que té present una pregunta recurrent del mestre: “¿Disposem d’institucions que facin una síntesi feliç entre el poder de comandament de l’estat i l’exercici espontani de les llibertats individuals?”
Pandèmia i campanya electoral: una nova experiència es propaga per Europa. Alerta. La modesta prova catalana va tenir un convidat especial: l’abstenció. I Macron s’enfronta a Le Pen apel·lant la ciutadania a vacunar-se en nom de l’equilibri entre interès social i llibertat individual, mentre que la seva rival Marine Le Pen apel·la a “la unitat dels patriotes europeus” posant la seva firma en un manifest de l’extrema dreta, liderat per Orbán. Què farà el PP, que fa quatre dies va donar suport al president hongarès sent l’excepció dels conservadors europeus? És en situacions inèdites quan més es retrata el personal.
