Llops disfressats d’ovelles (1946)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsText complet de l’editorial de Solidaridad Obrera (XI-1946), que dirigia llavors Mariano Casasús Lacasta (Barcelona, 1911 - Vilassar de Mar, 2004). És un dels pocs articles en català d’aquella publicació anarquista. Del 1945 al 1946 va ser un portaveu clandestí de la CNT. Va arribar a difondre 15.000 exemplars. Abans, del 1907 al 1939, havia mantingut la periodicitat diària.

No fa molts dies que a la ciutat de Saragossa tingué lloc la clausura del Congrés de Juricitat Foral, on el senyor (?) Fernández Cuesta [un jove que arribaria a ministre l’any 1974] en un extens discurs, tot reblert d’eufòria falangista i ple de sentiments regionalistes, ens volia fer passar gat per llebre volent demostrar els avantatges que les regions han aconseguit baix la fèrula dictatorial de Franco. A nosaltres ens importa ben poc el que digué Fernández Cuesta de cara a la galeria, el que ens dol amargament és que impunement un senyor qualsevol es permet el luxe de creure’s un ésser intel·ligent enmig d’un estol d’ignorants als quals se’ls hi pot dir el que es cregui convenient, puix al fi i al cap ho assimilaran igualment. Va equivocat en aquest cas el “pobre” Fernández Cuesta, puix aquest poble espanyol que, convertit en una estàtua hieràtica, ha d’escoltar un seguit d’oratòria inversemblant, que a cada moment canvia de tonalitat, té, a pesar de la creença particular d’aquests oradors amb lliurea, una convicció íntima, uns ideals propis i una intel·ligència privilegiada. ¿Com vol fer veure aquest individu els beneficis atorgats a Catalunya i a altres regions quan tantes proves convincents hi ha de tot el contrari? Potser deu ignorar “Don” Fernández Cuesta l’intent imbècil de trasplantar la indústria tèxtil catalana a la “meseta” central i cap a la litoral llevantina, el trasllat de tot el material i maquinària dels periòdics que existien a Catalunya cap al Nord, i l’important material d’electrificació de la RENFE que, preparat per unir les nostres comunicacions a fronteres i demés regions, molt necessari per al nostre pla industrial, serví per a electrificar els ferrocarrils madrilenys i algunes línies de segona categoria, que no solucionava absolutament res, mentre ensorrava les comunicacions d’ordre econòmic i industrial de Catalunya, a més de les despeses efectuades per “aquest cas”. Tot per a restar potencialitat econòmica i per lo tant política a aquesta pròspera i magnífica terra catalana. I no parlem de Navarra i d’Aragó, puix necessitaríem un espai considerable del qual no disposem. Naturalment que el poble espanyol, i sobretot el poble català, fent un gest de galanteria, no qualifica al Sr. Fernández Cuesta com un ésser desproveït de sentit comú o encaparrat amb unes idees i pensaments absurds; no, nosaltres li fem la mercè de creure en la seva intel·ligència... i per tant, creiem que seguint el camí traçat per uns quants intel·lectuals, cobra molt bé el passar per idiota davant de tota la nació.